Ambientant-me a Rabat

 Van passant els dies i ja em trobo a la tercera setmana de la meva arribada al Marroc. Aquesta setmana l'he passada gairebé tota sencera a Rabat. De fet, ja tocava i em convenia també recuperar-me del cansament de la tournée pel Marroc que havíem fet la setmana anterior. Aquesta setmana he passat uns dies a La Paix (és com n'hi diem a la Residència Notre Dame de La Paix on m'hostatjo). És una residència propietat de l'Església Catòlica del Marroc i gestionada per una comunitat de religioses formada per tres monges del Malí. Està situada en una de les zones o barris de Rabat que es diu Agdal. Us annexo una fotografia de La Paix.


A La Paix es fa un horari molt a l'estil francès: es dina a les 12:30 i es sopa a les 19:30. L'esmorzar cadascú se'l gestiona a l'hora que li va bé. Als matins acostumo a celebrar l'Eucaristia amb la comunitat de les monges a les 08:00 hs. Després d'esmorzar tinc una hora cada dia de classe de francès amb un professor que es diu Christopher Mostafà, que també està acollit a La Paix. Em va molt bé aquesta hora de classe. Em dóna confiança i em fa progressar en la meva expressió en francès, que no és que sigui encara massa bona; de totes maneres entenc cada vegada més i també em faig entrendre. La missa del matí és en francès; les monges han de suportar el meu pobre francès i també són les que més poden comprovar els meus petits avenços. Són bones dones, m'animen força. La resta de les estones del dia, que passo a La Paix, les dedico a escriure missatges, a fer algunes gestions on line, a llegir, ... i a pregar amb calma ara que tinc molt més temps disponible. En aquestes estones de silenci, de meditació, de pregària em trobo amb tots vosaltres, experimento la comunió amb cadascú, amb les meditadores i els meditadors que seguiu el camí iniciat junts, amb les parròquies i les seves catequesis i les caritas i ... Des d'aquí em sento al vostre costat en tota la incertesa del coronavirus i les conseqüències que comporta.

El dijous i divendres es va celebrar al Marroc la festa del Mouloud, l'aniversari del naixement del Profeta. El dijous em vaig trobar amb la Georgina, una noia d'Arenys de Mar que viu i treballa a Rabat en una Associació de defensa dels drets dels infants i de les dones. Vaig conèixer a la Georgina a través de la Marta Alonso Cabré, filla de l'Esther Cabré de Creixell. Estic molt content i agraït d'aquest contacte. La Georgina m'està ajudant molt a conèixer i a situar-me a Rabat. El dijous vam recórrer a peu els principals carrers, places i alguns llocs emblemàtics del centre de Rabat (l'Estació Central, el Parlament, el Museu d'Art Modern, ...). Vam dinar junts en un restaurant cèntric i vam prendre el té en un local molt autèntic. Ens podeu veure a la fotografia ben protegits amb la mascareta.


La ciutat de Rabat té unes grans avingudes amb moltes zones ajardinades. Ahir a la tarda (dimarts 3 de novembre) ens vam trobar i vam fer una passejada aquesta vegada per l'Ocean, la zona de Rabat que dóna al mar. És un llarg passeig marítim, amb zones esportives, que encara estant ampliant. En un restaurant vàrem menjar una mica i vam prendre el té. Una bona tarda de relax i de coneixement d'una altra part de Rabat, que no queda massa lluny de La Paix on resideixo. Ahir feia una tarda una mica emboirada i sense sol, per la qual cosa la vista del mar no era massa entusiasmant.



Tornant enrere, el dissabte a la tarda vaig participar a la celebració de la Confirmació a la Catedral de Rabat. Van confirmar a un grup de 21 persones, joves grans i adults, de molts paisos diferents del continent africà que viuen a Rabat per motius d'estudi, de feina o també d'emigració del seu país i que s'han quedat aquí o que encara estan de pas. La Catedral estava ben plena, tenint en compte però la limitació de l'aforament i l'observació de les distàncies degudes. Veureu que a l'hora de la imposició de mans als confirmants per part de l'Arquebisbe no hi havia massa distància entre uns i altres. En aquesta celebració vaig recordar molt les nostres confirmacions al Catllar i a Creixell d'aquests últims anys i a tots els qui us heu confirmat. Va ser una festa molt maca, molt vibrant, amb unes cants que entusiasmen. Una foto de la celebració: A mida que l'Arquebisbe feia la imposició de mans, la padrina o el padrí li posava un fulard vermell a qui s'estava confirmant.


El diumenge vam anar a missa a la Parròquia de Mohammedia, una ciutat que està a uns 45 minuts de Rabat cap al sud. A la parròquia vam celebrar Tots Sants amb una missa molt participada i animada per la Coral d'allí. Els cantaires van tots uniformats a l'estil que veiem a les misses dels afroamericans d'Estats Units. Al final de la missa, el Cardenal-Arquebisbe Cristóbal va beneir uns quadres que havia pintat i ofert a la Parròquia una pintora, crec que francesa, que viu a Mohammedia. Els quadres són des dos sants africans: Santa Josefina Bakita i Sant Agustí. I encara n'hi ha un altre que representa la sortida de l'Arca de Noé després del Diluvi Universal: el Cristóbal, ocurrent com sempre, va dir que era la sortida del primer confinament de la història. En totes les esglésies també hi ha un bon grup d'escolans, sempre amb els seus hàbits propis, i que són joves ben grans.




Vam dinar a la comunitat de les Germanes de Sant Francesc d'Assís de Mohammedia. Ens van fer una "paella" ben bona: ja és la segona paella que menjo en aquest país en tan sols una mica més de dues setmanes que he arribat. I després de dinar vaig anar amb el Cristóbal a l'Ikea, que queda molt a prop, perquè necessitava un nòrdic fi pel llit. Vam poder comprovar que són iguals a tot arreu.

Gràcies per tots els vostres comentaris i missatges que m'aneu fent arribar. Tots m'esteu ajudant molt a sentir-me molt ben connectat i acompanyat. Desitjo que hàgiu pogut gaudir d'uns bons panellets i amorosir així la pena de no poder fer les castanyades com havíem fet fins ara. Tot sigui per a poder superar els risc d'infecció del covid-19. Jo no he menjat panellets aquest any, però he gaudit d'unes precioses fotografies mentre els estàveu fent o ja fets i a punt de menjar. Què bons!

Avui estem començant a La Paix una trobada dels mossèns i germans que hem arribat a l'octubre o aquest novembre a la diòcesi de Rabat: som 7, per ara. Us en parlaré a la propera entrada.

Una abraçada per a totes i per a tots. Bona setmana i fins la propera entrada que ja serà la setmana vinent.

Comentarios

  1. Molt contenta de saber de tu. Ara, més sovint, que quan eres a Tarragona.

    Se'm fa tan estrany fer-te al Marroc, tan lluny, i a la vegada tan proper, pel teu bloc.

    ResponderEliminar
  2. Isabel Ciuró
    Molt contenta de poder disfrutar les teves vivències.
    Disfruteu molt i gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres

    ResponderEliminar
  3. Tal i com ho expliques, sembla que jo també estigui a Rabat! Gràcies per compartir !

    ResponderEliminar
  4. Amb la teva narració mhas transportat a Rabat. Els hi vaig explicant a Carlos i als nens...t envien molts records. Ens alegra saber q estas tant bé. Cuidat molt😘😘

    ResponderEliminar
  5. Muy bien Juan lo explicas tan bien que parece que estemos Ai 👍👍👍👍👍👍👍

    ResponderEliminar
  6. Molt bé Joan, una bona crònica! Ens situes ràpidament, un bon comunicador com quan ens comentaves la Paraula de Déu a les Eucaristies. Desitjo que tot plegat t'ajudi a anar-te situant per començar bé la teva experiència ecumènica a Rabat. Gràcies pel record en les teves pregàries, aquí també ho fem. Una abraçada ben forta!

    ResponderEliminar
  7. Ostres Joan que contenta estic de saber de tu..... cuida't molt.....una forta abraçada

    ResponderEliminar
  8. Ostras Joan, quina alegria veure't, fantàstica connexió amb el bloc em porta molts records! Una abraçada, cuida't molt

    ResponderEliminar
  9. Ens al-alegrem molt que et vaigi bé per aquestes terres,a nosaltres se'ns fa molt difícil veure sempre tancat i sense llum. Bona estada

    ResponderEliminar
  10. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

A reveure, Rabat!

Des de Rabat a Ouarzazate, Tetouan i Tanger

Rabat i algunes de les seves moltes possibilitats