A reveure, Rabat!

Quan queden pocs dies, poques hores perquè emprengui el meu viatge de tornada a casa i tanqui aquest gairebé any sabàtic que he fet aquí al Marroc, em disposo a escriure allò que he anat fent i vivint en aquest últim mes i mig de la meva estada en aquest país.

La major part del temps d'aquest llarg període l'he passat a Rabat, amb un clima força suau si ho mirem amb relació a les altes temperatures de l'interior del país que s'han enfilat fins als 45º i en alguns llocs, com ara Marraqueix, han arribat fins i tot a 50º. En general, el clima de Rabat és, fins i tot, més suau que el de Catalunya.

Les setmanes que he estat a Rabat he estat fent substitucions de companys mossens que han estat fora per diferents motius: activitats pastorals amb joves de tot el país, trobades en diferents llocs o vacances en els seus països d'origen. He celebrat la missa a Saint François, l'església dels Franciscans de Rabat, a la Catedral de Rabat, a la Residència Notre-Dame de la Paix i a la comunitat de les Petites Soeurs de Jesús al barri de Yacoub El Mansour de Rabat. Una fotografia de la celebració de l'Eucaristia el dia de l'Assumpció de la Verge Maria a l'església dels Franciscans:


I una altra fotografia de la celebració de l'Eucaristia del diumenge 29 d'agost a la Catedral de Rabat:




També he dedicat força temps i energies a fer acompanyament i seguiment d'algunes persones malaltes, especialment d'un mossèn, que va tenir un ictus a principis de juliol, i d'un amic nostre marroquí, que ens ha fet classes d'àrab i de francès a molts de nosaltres. I compaginat amb tot això, també he pogut fer algunes lectures que m'interessaven i que volia enllestir abans de tornar a l'activitat pastoral.

En aquest període s'ha celebrat la festa més important del món musulmà: l'Aïd al-Adha, la festa del sacrifici. Aquí al Marroc va escaure els dies 21 i 22 de juliol; molta gent va aprofitar per a fer un pont llarg i d'altres van agafar les vacances aquests dies. Pràcticament, una setmana amb molt poca activitat i poc  trànsit i moviment al carrer. Són dies de reunions familiars; molts retornen als seus llocs d'origen. Les autoritats sanitàries van insistir en el fet que s'evitessin al màxim els desplaçaments i les reunions familiars de molta gent; tot i això, hi ha hagut un cert moviment. Pel que fa a tipus de festa, té una certa similitud amb el nostre Nadal.

Aquesta festa rememora el sacrifici que Abraham anava a fer del seu fill. Pels musulmans, anava a sacrificar al seu fill Ismael, del qual descendeixen els pobles àrabs. Segons l'Antic Testament, era el seu fill Isaac qui estava a punt de ser sacrificat. Es Déu qui atura el sacrifici i ofereix un xai en lloc del fill. Les famílies compren un xai i el sacrifiquen a casa el dia de la festa. Després el van cuinant i menjant en diversos dies i n'ofereixen als seus amics. Les cases amb pati o jardí són el lloc ideal per aquesta celebració.

Els dies previs a la festa es veien moltes furgonetes, camionetes i altres elements de transport ben carregats de xais que traslladaven als diferents punts de venda o repartien per les cases. El vespre i nit de la vigília i de bon matí del 21 de juliol se sentia belar als xais que estaven als jardins o dins de les cases. A la nostra Residència de Notre-Dame de la Paix va arribar el regal de dos xais oferts a l'Església de Rabat per una senyora espanyola que havia treballat durant molts anys a la Casa Reial; es veu que ho fa cada any. Es van sacrificar, naturalment, el dia de la festa. Algunes imatges relacionades amb tot el que us he anat explicant:





El dia 10 d'agost també va ser un dia de festa, encara que menys important que la que us acabo d'explicar: era el primer dia de l'any del calendari islàmic. És un calendari lunar. Es va celebrar el Primer Muhàrram, el primer dia del primer mes de l'any 1443. Aquest dia feia 1443 anys de l'Hégira, quan Mahoma va abandonar La Meca i es va establir a Medina. Aquest és el punt de referència del calendari islàmic, el seu punt 0, així com pel món cristià i occidental, en general, ho és el naixement de Jesucrist.

Dels dies 29 al 31 de juliol vaig estar a Meknés, una de les ciutats imperials del país. Vaig ser acollit pel meu amic Pierrot, capellà del Togo, amb qui he compartit residència a Notre-Dame de la Paix durant tots aquests mesos. Us he parlat d'ell i l'heu vist en moltes fotografies. Des de principis d'estiu és el rector de la Parròquia Notre-Dame des Oliviers de Meknés; l'església i la casa parroquial es troben a la ciutat nova construïda pels francesos durant els anys del Protectorat. A Meknés també hi ha una fraternitat de Franciscans i una altra de Franciscanes Missioneres de Maria, totes dues al bell mig de la Medina. Una de les Franciscanes, la Marie Christine de Bourkina Fasso, ens va fer de guia per la Medina. Ens va portar a visitar una antiga presó imperial, que devia haver estat plena de presos cristians; la Madrasa Bou Inania, una escola alcorànica amb una rica decoració islàmica, i vam passejar per la Bab Al Mansour, una de les portes més boniques del Marroc. Les fotografies en donen testimoni:



Un dels dies de l'estada a Meknés vam ser convidats a dinar a casa d'uns marroquins amics de la Marie Christine. Ella és treballadora social en un dels grans hospitals de la ciutat. I és molt amiga d'un dels administratius de l'hospital, que tenia pendent convidar-la a casa seva en ocasió de la Festa del Sacrifici (l'Aïd). Va ser molt interessant la conversa amb la família, especialment amb la filla gran. I també va ser molt bo l'àpat que ens van oferir. Estic molt content de totes aquestes ocasions de conèixer i compartir amb persones i famílies marroquines les seves festes i la seva vida quotidiana.

La setmana següent vaig estar uns quants dies a una altra ciutat imperial: Fes. És la capital cultural del país. Fins que va esclatar l'epidèmia de la covid, cada any s'hi celebrava un important Festival Internacional de Músiques Religioses. Hi vaig anar amb l'Adolfo, un germà franciscà, i vam ser acollits pel nostre company i amic polonès Slavomir. Amb ell vam compartir el curs a Al Mowafaqa i la residència a Notre-Dame de la Paix. Aquest estiu se n'encarrega de la Parròquia Saint François s'Assise de Fes. I a partir de l'octubre serà el rector de la Parròquia de Santa Anna d'Agadir.

En una de les entrades anteriors us vaig parlar de la prestigiosa i molt antiga Universitat Al Qarawiyyin, que ja havíem visitat en l'anterior visita a Fes, situada al rovell de l'ou de la Medina. També vam visitar les Sinagogues, patrimoni de la humanitat per l'UNESCO. Però encara hi ha més edificis que són patrimoni de la humanitat dins de la Medina de Fes. Vam dedicar un dia a caminar i a deixar-nos perdre pels seus carrerons, procurant no quedar enxampats per algun dels molts guies o pseudoguies que et volen portar a alguns llocs que els interessa perquè fem compres. Vam visitar la Madrasa Bou Inania, molt ben ornamentada amb estucs, fusta molt treballada, marbres, mosaics ... També hi ha una madrasa amb aquest mateix nom a Meknés. Vam contemplar el zoco dels adobers de pell i moltes de les seves creacions amb pells de diferents animals. Impressionant el moviment econòmic que ha generat tota aquesta indústria i que ara deu estar força aturat a conseqüència de la pandèmia.

I encara més impressionant és la vida que batega en tots aquells intrincats carrerons i en aquelles cases que sembla que es fiquin l'una dins de l'altre. Vam dinar en uns dels restaurants de la Medina. Amb les fotografies podreu acabar de fer-vos-en una idea: vista panoràmica de la Medina de Fes; espai de pregària a la Madrasa Bou Inania amb el mirab en direcció a La Meca; i un dels llocs on es fa el procés de la pell.




Fes és una de les ciutats del Marroc en les que hi fa molta calor. I així va ser encara que no vam ensopegar els dies més calorosos de l'estiu: el termòmetre es va quedar al voltant dels 40º. Vam aprofitar els vespres per passejar per algun d'aquests passeigs de la ciutat moderna i assaborir els deliciosos sucs de fruites que elaboren magistralment.

I tot això ho vam fer compartint la pregària i bons moments de convivència i participant en la vida pastoral de la parròquia acompanyant la tasca de Slavomir.

I després de passar a Rabat la setmana sencera prèvia a la Festa de la Mare de Déu d'Agost, vaig marxar a passar uns dies a Fnideq, Castillejos en castellà. És una ciutat al costat de Ceuta, en una zona eminentment turística, amb bones platges i molts hotels i apartaments per a les persones que venen aquí a passar les seves vacances. En aquesta ciutat, una comunitat de Xaverians ha començat a viure-hi amb la finalitat de recrear una presència d'Església que anys enrere havia animat una comunitat de religioses Adoratrius. La comunitat està formada per en Juan Antonio i en Rolando, tots dos de Mèxic, i per en François del Txad. A en Rolando i en François ja els coneixeu perquè hem estat companys al curs que hem fet a Al Mowafaqa. He passat uns quants dies amb ells a casa seva.

Vaig fer el viatge de Rabat a Tànger en l'Al Boraq, el tren d'alta velocitat del Marroc. Hi ha una sola línia que va de Casablanca a Tànger. Modern i còmode a més de ràpid. Aquí em teniu al tren:

Em van recollir a Tànger i cap a Fnideq; una hora i quinze minuts de viatge resseguint bona part de la costa i penya-segats de l'Estret de Gibraltar per la banda del Marroc. Vaig ser molt ben acollit pels tres Xaverians i vaig compartir la seva vida de comunitat cada dia que vaig estar amb ells.

Durant aquests dies vaig passejar força per la ciutat acompanyant a en François a fer compres, encàrrecs i gestions o simplement a descobrir alguna part encara desconeguda per ell. Admirable com parla dariya amb la gent: l'està aprenent i el parla tot el que pot amb la gent que va trobant; jo no entenc res, però sóc testimoni que ells sí que s'entenen i que en François progressa força. Els seus dos germans de comunitat també van pel mateix camí. Estan fent un gran esforç d'aprenentatge de la llengua per a poder tenir ben aviat una bona comunicació amb la gent. Una fotografia de la capella que tenen a casa seva; la majoria de les capelles aquí al Marroc tenen aquest estil molt proper a la decoració àrab:



Alguna fotografia del passeig pel Port de Fnideq amb en François; veieu la ciutat al fons i encara més al fons es poden veure cases de Ceuta:


Un dels matins el vaig passar a Tetuan. Hi vaig anar amb en Rolando i en François. Mentre ells estaven a la seva habitual classe de dariya, jo vaig aprofitar per a anar al convent dels franciscans, saludar-los i passar una estona amb l'Adolfo, el franciscà de Costa Rica amb el qui uns dies abans vam anar junts a Fes. L'Adolfo ha estat destinat a Tetuan i aquí se n'encarregarà del Centre Lerchundi, centre cultural, punt de trobada amb musulmans i musulmanes de la ciutat a través de tallers i moltes altres activitats. Alguna fotografia de la ciutat, del pati del convent amb l'Adolfo i de la recepció del Centre Lerchundi:




Un esdeveniment molt important per a mi va ser la trobada amb en Soufian, un sufí de la Confraria Alâwiyya, a la comunitat del Xaverians. Aquests són molt amics d'en Soufian i han participat en trobades conjuntes de pregària i de reflexió. El sufisme és el vessant místic de l'Islam. El sufisme ha estat sempre present al llarg de tota la història de l'Islam i avui està molt estès al Marroc a través de diverses Escoles o Tariques diferents. La Confraria Alâwiyya n'és una d'elles. Si no vaig errat, la tariqa més estesa al Marroc és la Boutchichiya. En venir al Marroc, un dels meus objectius era entrar en contacte amb el moviment sufí i no m'ha estat possible perquè han limitat i reduït al mínim les seves trobades entre ells a causa de la covid; si ha estat així entre els membres de la mateixa escola o "zaouia", amb molt més motiu amb els qui no ho som. Però Déu ha volgut que al final de la meva estada al Marroc pogués trobar-me i compartir amb en Soufian i deixar obert el camí de seguir trobant-nos "on line" i també de trobar-me amb membres de la seva confraria que estan a Catalunya o a Espanya. Aquí teniu una fotografia amb els tres xaverians i amb en Soufian, el qui està acotat.


El diumenge 22 d'agost, abans de marxar cap a Rabat, vaig acompanyar i concelebrar amb el Rolando a la missa de la Parròquia Francesa de Tànger. Una missa com les que he anat vivint en les parròquies del Marroc: molt participada i vibrant gràcies als cants de la Coral. Encara vam tenir temps d'arribar al final de la missa de la Catedral i saludar a algunes persones conegudes; entre elles, alguns franciscans i unes religioses de la Congregació de les Missioneres de la Caritat, les de la Mare Teresa de Calcuta. Vam dinar a l'Arquebisbat acollits per la M. Rosa Clotet, de l'Institut "Pro Ecclesia". I tot seguit cap a l'estació del tren per a agafar l'Al Boraq que em va portar a Rabat.

I encara una última sortida fora de Rabat ha estat a Kenitra, una ciutat a uns 50 km al nord de Rabat. Ja us n'he parlat altres vegades del complex educatiu dels salesians en aquesta ciutat. A la comunitat salesiana hi ha l'Àlex, company nostre dels salesians de Barcelona. Allí hi he passat tres dies. Us poso una fotografia amb un gran Sant Joan Bosco, el fundador dels salesians, i els quatre edificis on es troben els diferents nivells educatius des dels 3 als 15 anys d'escolarització i també una secció de formació professional. En total apleguen uns 1400 alumnes, pràcticament tots musulmans. També els professors són tots musulmans:


Kenitra es troba molt a prop de la desembocadura del riu Sebou. En aquesta ciutat hi ha un port fluvial de l'època del Protectorat Francès. Un dia ens vam acostar fins a les platges de Média, a l'Atlàntic, on va a banyar-se la gent de Kenitra i de molts altres punts del Marroc. En aquestes fotografies hi podeu contemplar la platja i el petit port pesquer ja gairebé a la desembocadura del riu:






Aquesta última setmana aquí a Rabat m'ha anat molt bé per a poder-me acomiadar de persones que he conegut i amb les que he començat una relació d'amistat, d'algunes famílies que m'han obert les portes de casa seva i de comunitats cristianes i religioses amb les quals he compartit la fe i desenvolupat el ministeri.

Marxo del Marroc ple d'agraïment a l'Església de Rabat que m'ha acollit, acompanyat i ensenyat a viure l'Evangeli del Regne de Déu en una situació de total minoria i en diàleg amb el món musulmà en el qual viu. Estic molt agraït al Cardenal Cristóbal López, Arquebisbe de Rabat, per la seva iniciativa, testimoni i amistat. També a l'Arquebisbe de Tarragona per haver-me concedit aquest temps sabàtic. I a les Religioses de la comunitat i Residència de Notre-Dame de La Paix que m'han cuidat i ofert la seva fraternitat cada dia.

Molt agraït als marroquins i marroquines que he conegut i, especialment, a aquells i aquelles amb els qui he establert relacions més personals. La seva amabilitat i vivència espiritual m'han captivat. De totes maneres, no he tingut prou temps per a desenvolupar més àmpliament aquest aspecte tan fonamental del diàleg intercultural i interreligiós que construeix l'autèntica fraternitat universal des de baix. Ho procuraré viure allí on estigui i, tant de bo, més endavant una altra vegada aquí al Marroc. In shâ' Allâh (si Déu ho vol)

Sóc enviat per l'Arquebisbe de Tarragona a les Parròquies de Sant Bernat Calvó i de La Immaculada Concepció de Reus. Aquí és on em trobareu a partir d'ara.

Content d'haver-me trobat amb vosaltres a través d'aquest blog al llarg d'aquests 10 mesos i mig que he estat al Marroc, acabo aquesta última entada amb el desig que la nostra relació torni a ser presencial i propera com ho ha estat sempre.

Wa-l-hamdu li-Llâh (I què Déu sigui lloat)

Comentarios

  1. Joan, quina energia q tens!! Quants llocs, comunitats i gent q has visitat!
    M'alegro q al final hagis pogut contactar amb el mov. sufí i puguis retrobar-lo aquí.
    Jo he anat alguna vegada al mateix festival de música interreligiosa q es fa a Fes, però a Girona. Els organitzava justament un sufista, una persona molt interessant. No sé si encara ho fa ell. Gràcies per les descripcions de les dues entrades q he llegit, ha estat com viatjar una mica al Marroc. Bona tornada!

    ResponderEliminar
  2. Una gran experiencia que no cal dir que has gaudit, i molt bona tornada Joan.

    ResponderEliminar
  3. Quines experiències més guapes que has viscut! Ens alegrem molt! Ens veiem aviat!!

    ResponderEliminar
  4. Quina experiència més enriquidora que has viscut Joan!!!
    I quantes persones, llocs, i realitats has conegut... a casa ens alegrem molt de com t'ha anat tots aquests mesos i esperem veure't aviat. Molt bona tornada!!!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Des de Rabat a Ouarzazate, Tetouan i Tanger

Rabat i algunes de les seves moltes possibilitats