Entradas

Incursions a les muntanyes i a l'interior del Marroc

Imagen
 Novament en contacte amb totes i tots vosaltres després de gairebé dues setmanes des de la última entrada. Em sembla que alguns us heu estat preguntant si em trobo bé o si m'ha passat alguna cosa ja que no he donat senyals de vida durant bastants dies. Continuo estant molt bé i aprofitant les ocasions que van sortint per a seguir coneixent el Marroc i algunes de les seves realitats. Aquest és el motiu pel qual fins avui no em puc posar a escriure amb una certa tranquil·litat: he estat pràcticament set dies fora de Rabat, del 17 al 20 de novembre a Midelt i del 21 al 23 a Beni Mellal. Us ho explicaré de seguida. Però abans vull explicar-vos la trobada del cap de setmana del 14 i 15 de novembre a La Paix (tan sols recordo que amb aquesta expressió La Paix, La Pau, ens referim aquí a la Residència on faig estada a Rabat i que a la vegada és el Centre de moltes trobades i esdeveniments relacionats amb l'Església de Marroc). El 14 i 15 de novembre, dissabte i diumenge, es va realit

Una setmana amb trobades ben variades

Imagen
Novament en contacte amb vosaltres des de Rabat. Després dels primers dies tan moguts d'estada al Marroc, que us vaig explicar en les dues primeres entrades, ha arribat el temps d'estar a Rabat tant en la normalitat del seu dia a dia com també en les trobades que aquí es van fent. Però abans de passar a explicar-vos-ho, vull agrair-vos els comentaris que feu o els missatges que m'envieu d'una manera o altra. Ja sigui el blog o els comentaris i missatges, mantenen viva la comunicació entre nosaltres i m'animen a seguir compartint el que vaig descobrint i vivint. El dimecres a la tarda, dijous i divendres de la setmana passada vam tenir aquí a La Paix (la residència on visc) la trobada dels nous arribats a la diòcesi de Rabat a partir del mes de setembre passat: 6 mossèns i un germà franciscà. Tots procedents de països diferents: República D. del Congo, Kenya, Camerun, França, Itàlia, Eslovàquia i Catalunya. La majoria amb edats entre els 40 i 50 anys, menys el francè

Ambientant-me a Rabat

Imagen
 Van passant els dies i ja em trobo a la tercera setmana de la meva arribada al Marroc. Aquesta setmana l'he passada gairebé tota sencera a Rabat. De fet, ja tocava i em convenia també recuperar-me del cansament de la tournée pel Marroc que havíem fet la setmana anterior. Aquesta setmana he passat uns dies a La Paix (és com n'hi diem a la Residència Notre Dame de La Paix on m'hostatjo). És una residència propietat de l'Església Catòlica del Marroc i gestionada per una comunitat de religioses formada per tres monges del Malí. Està situada en una de les zones o barris de Rabat que es diu Agdal. Us annexo una fotografia de La Paix. A La Paix es fa un horari molt a l'estil francès: es dina a les 12:30 i es sopa a les 19:30. L'esmorzar cadascú se'l gestiona a l'hora que li va bé. Als matins acostumo a celebrar l'Eucaristia amb la comunitat de les monges a les 08:00 hs. Després d'esmorzar tinc una hora cada dia de classe de francès amb un professor que

Des de Rabat a Ouarzazate, Tetouan i Tanger

Imagen
 Els qui coneixeu el Marroc o mirant el Google Maps, podreu veure que aquestes ciutats estan bastant lluny les unes de les altres. Són les ciutats que hem visitat durant el cap de setmana passat, un cap de setmana llarg que va començar el dijous a la tarda i vam acabar el dilluns. Com ja vaig fer el primer cap de setmana, he estat acompanyant en Cristóbal, el Cardenal-Arquebisbe de Rabat, en les visites pastorals a les parròquies d'aquestes ciutats en ocasió de diferents esdeveniments que us aniré explicant. Aquests viatges em permeten conèixer el país, encara que no massa les ciutats, perquè són viatges llargs i sense fer estades llargues a cada lloc. Tot anirà venint. El dijous 22 d'octubre a les 16:00 hs. vam sortir de Rabat en direcció a Marrakech. La primera etapa del nostre viatge: 325 km. i 3 hores i 35 minuts de durada. L'expedició estava formada per en Cristóbal, en Jeanfred i l'Anne, una parella de voluntaris francesos, i jo. En Jeanfred va ser el nostre xofer

Els primers dies al Marroc

Imagen
 Família, amigues i amics de les Parròquies del Catllar, de Creixell i de Roda de Berà i de tot arreu: enceto aquest blog amb la intenció de veure si aquest és el mitjà més adequat per a fer arribar les notícies de la meva estada al Marroc a totes aquelles i aquells que teniu ganes ganes de saber què vaig fent per aquestes terres, com em trobo i què vaig descobrint o trobant d'interessant. Us he de dir que em trobo molt bé, malgrat que ahir i avui tinc una mica de tos. No sé pas com la puc haver agafat. El viatge va anar molt bé, tot segons l'horari previst. Vaig viatjar amb la RAM (Royal Air Maroc). Vam sortir a les 17:00 de Barcelona, vam fer escala a Tanger i fins i tot vam arribar abans d'hora a Casablanca. No hi havia cua a l'hora de passar els control del passaport, cosa ben estranya ja que en els viatges anteriors aquesta cua era interminable. Però vaig tenir un ensurt a l'hora de recollir les maletes. En faltava una, que va aparèixer després d'anar a rec