Tornem-hi!

Aquí em teniu en una nova entrada del blog; han passat unes quantes setmanes d'ençà que us vaig escriure l'última relació de les meves activitats, aprenentatges i descobertes en aquest país a través de la seva gent, de la seva cultura i religió i de la seva geografia. En aquest període de temps, us he pogut saludar a alguns de vosaltres, ja que he estat uns dies a Torredembarra en ocasió del casament de la Laura amb el meu nebot Ramon. Vam tenir una celebració i una festa molt maques. En donem gràcies a Déu, als nuvis, a les dues famílies i als molts amics i amigues; entre tots vàrem fer una festa plena d'alegria, una festa plena d'amor.

M'hauria agradat poder-me trobar amb molts de vosaltres, però no va ser possible en els pocs dies que vaig estar a Torredembarra i rodalia. Ens retrobarem a partir del mes de setembre, quan ja torni per a portar endavant la tasca pastoral que m'encomani l'Arquebisbe. Els viatges d'anar i venir de Rabat a Barcelona van estar marcats per la incertesa pròpia d'aquest temps de pandèmia. No vaig tenir el bitllet per viatjar fins dos dies abans de sortir de Rabat. El primer bitllet d'avió, que vaig comprar, va ser anul·lat. Sort que ja estava gestionant un vol alternatiu via Madrid. Tot això era aquells dies que encara no hi havia vols regulars, però ja s'havia anunciat la data de reobertura i els requisits per a poder-ho fer. Gràcies a Déu, tenia la documentació sanitària en regla per viatjar fins a Madrid: PCR negatiu, "Pass vaccinal" de la vacuna rebuda al Marroc i el codi QR que cal per entrar en territori espanyol. Per a tornar al Marroc en vaig tenir prou amb el "Pass vaccinal" i omplir un imprès en arribar a l'Aeroport de Casablanca. És una petita aventura viatjar en aquest temps. N'estic molt content d'haver-ho pogut fer, el motiu ben bé s'ho valia.

Abans de viatjar a Torredembarra vaig estar, novament, uns dies al Monestir Trapenc de Midelt. Vaig anar a portar-los-hi el treball que havia fet sobre el diàleg interreligiós viscut al Monestir de Tibhirine (Algèria) i després continuat per la comunitat del Monestir de Midelt al Marroc. Ells m'han facilitat molt fer aquest treball aportant-me molta bibliografia, bones orientacions i, sobretot, el testimoni d'allò que viuen amb els seus veïns musulmans. Per a mi ha estat un gran aprenentatge a la vegada que ha sorgit una bona amistat amb ells.


Un vespre els hi vaig fer la presentació del treball del qual ja us en vaig parlar en l'anterior entrada del blog:


Aquesta era la quarta estada que feia al Monestir. I encara us he de parlar de la cinquena estada que s'ha esdevingut aquest passat cap de setmana; una estada més curta, però no menys significativa. He tingut l'oportunitat d'acompanyar al Cristóbal, el Cardenal-Arquebisbe, en el viatge a Er-Rachidia, una ciutat a 467 km de Rabat i a gairebé 7 hores de viatge amb cotxe. Aquesta ciutat es troba a una altitud de 1.000 metres, a l'altra banda de l'Atlas, quan ja va descendent cap al desert. Té uns 100.000 habitants.

Tant en el viatge d'anar com en el de tornar d'Er-Rachidia, vam fer nit al Monestir de Midelt. El vespre del diumenge vam poder participar en una sadaka (una trobada en què es prega, menja i canta) a casa de la senyora Baja, la cuinera del Monestir. Havia fet unes reformes a casa seva i convidava a la comunitat dels monjos per a celebrar-ho. Per a nosaltres va ser un gran regal poder participar en aquest esdeveniment, diàleg interreligiós ben real. Admirable la relació d'amistat dels monjos amb la família de Baja i amb els altres veïns participants en la sadaka.




Aquests dolços eren els entrants. Després van venir els pollastres al forn, la sfa (una mena de fideus de cabell d'àngel amb panses i ametlles amb una mica de canyella i algunes altres espècies) i, finalment, la fruita. Tot menjat al voltant d'aquesta taula. A més de tot molt bo, molt interessant l'experiència.

Vam passar tot el diumenge 4 de juliol a Er-Rachidia. Anàvem a celebrar, amb la petita comunitat cristiana, el baptisme d'en Fadel i la seva primera comunió que també va fer en Jean Baptiste, tots dos joves estudiants de Guinea Conakry ara amb una beca a la Facultat Pluridisciplinària d'Er-Rachidia.

Vam gaudir d'un paisatge maco i contrastat, a la vegada, en el viatge d'anada a aquella primera hora del matí: muntanyes de roques sense res de vegetació i els oasis de palmeres i altres plantes a la vora del riu Ziz. 



Arribats a Er-Rachidia, ens va costar una mica trobar la casa de l'Església. És una casa senzilla a la zona antiga de la ciutat, en un dels carrerons estrets i sense asfaltar que la caracteritzen. En una de les estances de la casa, hi ha la sala que fa funcions d'església per a les celebracions. Aquí teniu les fotografies:



Una casa pobre i una petita comunitat de joves estudiants subsaharians celebrant el baptisme i la primera comunió dels nois que estan en el primer banc. Molta senzillesa i molta autenticitat en tots ells. Aquí ens teniu en aquesta altra fotografia amb el Cardenal, el mossèn de la Parròquia i la padrina del baptisme:



Després de la missa, vam anar tots junts a dinar a un restaurant. En aquest moment, Abdal·là, l'alcalde d'Er-Rachidia, es va unir a la nostra celebració. És un musulmà molt bon amic dels joves estudiants estrangers i també molt bon amic del Pare Marc, el rector. En ells hi tenim el testimoni d'un bon diàleg intercultural i interreligiós:


Passo i passaré bona part d'aquest mes de juliol a Rabat fent suplències d'alguns mossens que s'han absentat perquè estan participant en reunions i trobades fora del Marroc o perquè estan fent vacances en els seus països d'origen. Em podreu trobar celebrant la missa a la comunitat de les Petites Soeurs de Jésus al barri Yacoub El Mansour o al convent dels Franciscans o la comunitat de la nostra residència Notre-Dame de La Paix. I els diumenges en castellà a Saint François. Algunes estones faig companyia a un mossèn que està a l'hospital; d'altres, llegeixo i escric, faig algunes gestions i també espero poder anar aprofitant oportunitats per a viatjar i seguir coneixent i gaudint de la riquesa del país.

Alguns em pregunteu pel clima, d'altres suposeu que estic passant molta calor. El clima del Marroc és molt variat. A Rabat el clima és suau; fa calor, però el termòmetre no puja massa; fa un aire molt agradable en molts moments; a la nit s'adorm molt bé. Una altra cosa és l'interior del país; les temperatures s'enfilen força. El diumenge passat a Er-Rachidia el termòmetre del cotxe va marcar 45º en alguns moments.

Acabo amb algunes imatges de Rabat en aquests dies de juliol. Què tingueu totes i tots un bon estiu i fins a la propera comunicació!





Comentarios

  1. Merci per les teves noticies! Ens encanta que ens informis de les teves aventures i aprenentatges!! Acaba de disfrutar ho!!

    ResponderEliminar
  2. Continua vivint i explicant aquesta experiència. Salutacions!

    ResponderEliminar
  3. Que be, quina experiència mes maca. Gaudeix del temps q et queda allà... Ens veiem a la tardor

    ResponderEliminar
  4. Molt enriquidores experiències a la vegada que coneixer i compartir la gent, cultura y llocs d' aquest país agermanat per la proximitat i les coses en comú.
    Joan una forta abraçada

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Els primers dies al Marroc

Ambientant-me a Rabat

Una setmana amb trobades ben variades