Els primers dies al Marroc

 Família, amigues i amics de les Parròquies del Catllar, de Creixell i de Roda de Berà i de tot arreu:

enceto aquest blog amb la intenció de veure si aquest és el mitjà més adequat per a fer arribar les notícies de la meva estada al Marroc a totes aquelles i aquells que teniu ganes ganes de saber què vaig fent per aquestes terres, com em trobo i què vaig descobrint o trobant d'interessant.

Us he de dir que em trobo molt bé, malgrat que ahir i avui tinc una mica de tos. No sé pas com la puc haver agafat.

El viatge va anar molt bé, tot segons l'horari previst. Vaig viatjar amb la RAM (Royal Air Maroc). Vam sortir a les 17:00 de Barcelona, vam fer escala a Tanger i fins i tot vam arribar abans d'hora a Casablanca. No hi havia cua a l'hora de passar els control del passaport, cosa ben estranya ja que en els viatges anteriors aquesta cua era interminable. Però vaig tenir un ensurt a l'hora de recollir les maletes. En faltava una, que va aparèixer després d'anar a reclamar i esperar una estoneta. Quan vaig sortir de l'edifici de l'aeroport em vaig trobar amb el meu amic Cristóbal Lòpez, que és el Cardenal Arquebisbe de Rabat, i que m'estava esperant. Vam anar cap a Rabat i vam sopar i jo em vaig instal·lar a la residència Notre Dame de la Paix, que pertany a l'Arquebisbat de Rabat.

El dissabte vam passar tot el dia a Casablanca. Jo hi vaig anar acompanyant al Cristóbal, com ja he fet força aquests dies i de ben segur que seguiré fent sempre que en tingui ocasió i cregui que pot ser interessant. Amb el poc temps que porto aquí ja he pogut conèixer forces persones, comunitats, llocs, ...

A Casablanca vam anar a dinar a casa d'un matrimoni del Benin. En aquesta casa hi tindria lloc la reunió de la Comissió de Comunicació de l'Arquebisbat. Zendra, la senyora de la casa, forma part d'aquesta comissió. També hi formen part altres persones de diversos paisos, però que tots resideixen al Marroc. Es van aplegar persones de Benin, R.D. del Congo, Filipines, Marroc, França i Espanya i jo de Catalunya, que vaig participar tan sols del dinar. Espero poder afegir alguna de les fotos que vaig fer. Per a mi tot això és un aprenentatge.

Després de dinar, ells van fer la reunió. A mi em va venir a buscar la Pierrette que em va portar a fer una visita de Casablanca pels carrers principals i vam anar a parar a la Mesquita Hassan II. També us hi poso una fotografia. Es tracta d'una mesquita espectacular. Però no hi vam poder entrar perquè en aquell moment començava la pregària de la tarda. Queda pendent la visita a l'interior per a una propera ocasió. Casablanca és una ciutat molt poblada, amb molt de tràfic i molta gent pels carrers i les zones d'esbarjo. Era dissabte i estava ple de gent el passeig que dóna al mar.

Vam celebrar la missa del dissabte a la tarda/vespre en una església del barri d'Anfa. Les assemblees, que he anat trobant, estan formades per subsaharians i alguns europeus. Les celebracions són molt vives, molt participades. Crec que aquesta església pertany a unes religioses: les Franciscanes Missioneres de Maria. Ens van convidar a berenar i van compartir una estona amb elles.

D'aquí vam anar al patí de la Parròquia Mare de Déu de Lourdes on hi va haver un programa en directe  a través de Facebook en el que entrevistaven al Cristóbal i també i havia altres testimonis. És la tercera fotografia que us he posat. I després de sopar a la mateixa parròquia, vam tornar cap a Rabat.

El diumenge vam estar a la missa a la Catedral: una coral impressionant i una assemblea del mateix estil de la de Casablanca. Vam dinar amb els mossèns de la Catedral. I a la tarda vam anar a Kenitra, una ciutat que estar a uns 40 kms. al nord de Rabat. Aquí hi ha una comunitat, escola i parròquia que porten els salesians. El rector és el nostre company Àlex Damians. Amb ell vam passejar una estona. Amb la comunitat vam pregar Vespres i vam sopar. Com podeu veure, aquí i a tot arreu tenim un acolliment excel·lent.

Va ser un cap de setmana intens, molt intens per a començar. El dilluns vaig dedicar-lo a fer algunes gestions: fer-me un número de telèfon del Marroc (00 212 637 897 112) i l'assegurança mèdica, entre altres coses. El dimarts al matí vaig participar en la reunió de mossèns de Rabat i Kenitra, que fan de tant en tant. Va ser una ocasió per a saludar a uns i conèixer als qui encara no havia vist.

Tinc problemes de connexió a internet a la Residència. De fet, està espatllat. Aquests dies ho estan arreglant. Per això, molts de vosaltres esteu trobant a faltar que doni senyals de vida. He procurat anar-me connectant quan he estat en llocs on hi ha wifi. Però no arribo a tots i a tot. Espero que s'arregli ben aviat.

Per avui ja n'hi ha prou. La propera entrada serà sobre aquest cap de setmana vinent que també promet ser molt interessant. Però no dic res més, ja ho veureu.