Temps de començar a recollir fruits

Començo a escriure aquesta nova entrada del blog el 21 de maig, amb la intenció d'anar-la escrivint al llarg d'uns quants dies fins que arribi el moment que la consideri a punt o llesta per enviar-la. Les entrades o cròniques anteriors les he escrit en un o dos dies, com a màxim.

En aquesta ocasió és obligat començar referint-me al problema migratori, que aquests dies ha esclatat a la frontera de Ceuta amb una força potser mai vista. Una situació i un problema presents i latents, apaivagats en aquest temps de la pandèmia per les fronteres tancades i la dificultat o impossibilitat de viatjar. Sembla que el conflicte polític entre Espanya i el Marroc, arran de l'acolliment a Espanya del líder del Front Polisario, ha portat al Marroc a mostrar allò que pot passar si deixa de controlar les fronteres amb Espanya, que també vol dir amb Europa. Quan el Marroc ha tornat a agafar el control, pot semblar que la situació s'està reconduint. Però queden els milers d'immigrants que han passat a Ceuta i els han retornat, els molts menors (més d'un miler?) que estan a Ceuta o anant cap a la península, molts traumes personals i familiars, molta gent molt pobre i explotada per les màfies, ... Tots ells utilitzats en aquest conflicte polític, que com molts altres conflictes polítics, no s'està resolent pels camins que li són propis: els de la mateixa política. Les esglésies de tot el Marroc acullen i acompanyen a aquests immigrants en les diferents situacions i moments que es troben; es fa una tasca immensa, callada, molt eficaç i necessària.

A Rabat ho estem seguint amb interès i preocupació a través dels mitjans de comunicació, com tots vosaltres. Però, pràcticament, no afecta la vida del dia a dia o de les festes i celebracions que ara us passo a explicar. De totes maneres, una part del que us explicaré en aquesta entrada, ho vaig viure abans del dimarts 18 de maig, dia en què va produir-se el pas massiu d'emigrants a Ceuta.

En l'última entrada, us vaig parlar de la visita que havia fet a Meknés. Però no vaig fer cap fotografia de la ciutat. Alguns dies més tard, em va arribar aquest dibuix d'una de les portes més precioses i també més conegudes d'aquesta ciutat:

En aquest període transcorregut des de la meva última crònica, les meves activitats han estat molt centrades en el curs de diàleg interreligiós, que ja hem acabat. La primera setmana del mes de maig la vam dedicar a estudiar el judaisme. Per començar i immergir-nos en el món jueu del Marroc i en l'ambient jueu més ampli, vam passar un dia al Centre Jueu de Casablanca: aquí es troba la Sinagoga, els locals comunitaris i una escola jueva.

És fàcil deduir qui és el Rabí. Ens va fer un repàs de la història d'Israel tal com l'explica la Bíblia. Vam deduir que ell se situava dins de la línia de l'ortodòxia jueva. La resta dels dies vam fer classe "en línia". El professor estava a Casablanca i nosaltres vam seguir el curs des de Rabat. Com a tants i tants centres d'estudis universitaris, anem alternant les classes presencials amb les classes "en línia". Alguns professors, que es troben a França, no tenen altra possibilitat que fer-ho d'aquesta manera. Hi ha alumnes que fan també aquest curs des de llocs ben llunyans: Togo, Costa d'Ivori, França o Anglaterra.

Dins de la segona setmana del mes de maig s'hi va escaure el final del Ramadà, la festa que es diu Aïd al-Fitr. I encara que el nom vingui a dir "festa petita" en relació amb la "festa gran", Aïd al-Kabir o festa de l'Anyell, de petita no en té res. Vaig deduir que ve a ser una festa, per la seva importància i tradicions, semblant al nostre Nadal: reunió de les famílies, visites als amics, intercanvi de regals, festa de regals pels nens i nenes, ... Van ser dos dies de festa que es van unir al cap de setmana i en van resultar quatre en total. I novament la gent va sortir al carrer amb un bon ambient festiu.

Durant aquesta segona setmana de maig no vam tenir classes i la vam poder dedicar a enllestir i lliurar els treballs finals del curs de diàleg intercultural i interreligiós. Però també ens va possibilitar fer alguns passeigs per la zona del mar i per alguns parcs de Rabat.

El diumenge 16 de maig al matí vaig celebrar l'Eucaristia en castellà a l'església dels franciscans, Saint François, de Rabat. Durant aquest temps que porto a Rabat, de tant en tant he tingut l'oportunitat de fer-ho, quan ha calgut substituir al germà Manuel; m'agrada a més que em va molt bé. Després vaig dinar amb els germans Lorenzo, eslovac, i amb el germà Adolfo de Costa Rica al seu convent:

El dimecres 19 de maig vam estar de celebració d'aniversaris: en Cristóbal celebrava l'aniversari de naixement i ell i jo celebràvem l'aniversari d'ordenació de preveres. A la celebració s'hi va unir l'Àlex, que també va celebrar l'aniversari d'ordenació uns dies abans. Després de les classes a Al Mowafaqa, ja al vespre, ens vam trobar a la residència de Notre-Dame de La Paix i allí vam celebrar l'Eucaristia d'acció de gràcies, vam sopar i fer una mica de festa i encara vam tenir temps i ganes de fer una estona de valoració del curs i de la nostra convivència a la Residència. Tot molt positiu, tant la celebració com també la valoració del curs a Al Mowafaqa i la nostra vida comunitària a Notre-Dame de La Paix en aquesta comunitat d'onze persones de deu països diferents. Unes quantes fotografies de l'esdeveniment.

El diumenge 23 de maig, festa de la Pentacosta, vaig participar en la missa de la Catedral. Va haver-hi la confirmació de 16 nois i noies, tot ells joves ja grans. Al final de la missa es va llegir el decret de convocatòria del Sínode Diocesà que començarà el curs vinent. La Catedral estava plena en la mesura de les possibilitats que permet observar les distàncies entre les persones. En les celebracions d'aquestes festes grans hi ha un servei d'ordre que va col·locant a les persones en tots els espais disponibles. Feia goig veure gent per totes bandes: a les naus, als espais que hi ha al voltant del presbiteri i als cors a banda i banda del presbiteri i al fons de la nau principal. La coral va cantar molt bé; sempre dinamitza molt la celebració i fa que l'assemblea s'impliqui de debò. Després de la missa, havia quedat amb la Georgina per anar a dinar a un lloc que n'hi diuen La Petanca; ella hi va sovint els diumenges i allí es troba amb gent de diferents punts d'Espanya que viu a Rabat. Aquí ens teniu:

I arribem a aquesta última setmana del mes de maig que també ha estat l'última del curs de Diàleg intercultural i interrreligiós a l'Institut Al Mowafaqa. Dimarts, dimecres i dijous han estat els dies dedicats a la presentació i defensa dels treballs finals del Certificat, el que n'hi diuen "la soutenance du mémoire". Jo ho vaig fer el dimarts a primera hora de la tarda; em va anar molt bé. El dijous al migdia hi va haver l'acte de cloenda i de lliurament de diplomes; es va fer al final d'un dinar fred que, per molt fred que fos, no va impedir que hi hagués molt bon caliu i molta alegria. Les fotografies us poden ajudar a fer-vos una idea:

I arribem al cap de setmana del 29 i 30 de maig, cap de setmana de celebracions. El dissabte el casament de Lizzie i Ben-Zevy a la Catedral. En Ben-Zevy està acabant el seu quart i últim any d'Assistent Pastoral a la diòcesi de Rabat i d'estudis de Teologia a Al Mowafaqa; hem estat companys en algunes matèries. Vaig participar en la celebració; en Cristóbal, el Cardenal, la va presidir. Aquí teniu, ja casats, als nuvis sortint de la Catedral:

El diumenge he participat en la missa de la Primera Comunió de vuit nens i nenes a l'església de Saint Pie X. Les celebracions en aquesta església sempre són molt vives. Els nens i nenes que han fet la Primera Comunió li han donat un to especial. No he fet fotografies perquè no puc posar fotos de nens al blog sense autorització expressa dels pares. 

Heu anat veient que m'agrada acabar amb imatges d'algun indret de Rabat. En aquesta ocasió us mostro els arbres florits en un carrer del centre de la ciutat. Policromia natural d'una gran bellesa.

D'aquí a quinze dies viatjaré a Torredembarra per a participar en un esdeveniment familiar. Potser serà ocasió de què ens puguem veure amb alguns de vosaltres. I si les restriccions degudes a la pandèmia no ho impedeixen, a finals de juny tornaré a estar a Rabat per a culminar els últims mesos d'aquest gairebé any sabàtic. A la propera entrada del blog tindreu notícies de com haurà anat tot i en quin punt o a on em trobaré aleshores.

Molts ànims a tots els qui esteu acabant el vostre curs ja sigui a les escoles, col·legis, instituts o a la universitat. Poseu-hi tot l'esforç que calgui; si és així, recollireu uns bons resultats que compensaran tots els sacrificis fets. Moltes felicitats als qui acabeu cicle, etapa o carrera!

Molt bona celebració i molt bona festa de la Primera Comunió i de la Confirmació als qui ho celebrareu en aquests dies o setmanes vinents.

I per a totes i tots molt bona collita d'allò que hàgim sembrat al llarg d'aquest curs tant al camp com en els diversos sectors o aspectes de la nostra vida personal, familiar i professional.