De Fes a Rabat passant per Ifrane

 Començo a escriure aquesta nova entrada del blog essent avui diumenge, 2 de maig de 2021. Fa quatre setmanes que vaig escriure l'última entrada. És la vegada que ha passat més temps entre una entrada i una altra. El motiu: hi ha hagut diversos esdeveniments, per una banda, i també el curs que va avançant i requereix més concentració, per l'altra. De totes maneres, aquí em teniu, novament, amb moltes ganes de seguir compartint amb vosaltres la meva vida i els meus descobriments aquí al Marroc.

Tot seguit després de Pasqua, l'Institut Al Mowafaqa va organitzar un viatge cultural a Fes, Ifrane i Midelt. Us l'explicaré perquè val molt la pena. La primera etapa va ser la ciutat de Fes, antiga capital imperial i actual capital cultural del país. La primera visita va ser a la Universitat Al Quaraouiyine, fundada l'any 859; es considera que és la universitat més antiga del món que encara avui està en funcionament. Al segle XII va tenir alumnes il·lustres com Averroes i Maïmónides. La seu central central de la universitat està situada al bell mig de la Medina. Vam ser acollits pel vicepresident de la universitat i pel cap de la conservació dels seus preciosos i valuosos manuscrits, alguns dels quals ens els varen mostrar. És tracta d'una gran universitat que participa en una xarxa molt gran d'institucions universitàries de prestigi d'arreu del món. Compta amb alumnes vinguts des de molts països. Podeu veure unes fotografies de la part restaurada de la Medina, de l'entrada al recinte històric de la universitat i de la rebuda i explicació que ens varen fer:






En aquesta última fotografia podeu contemplar un Alcorà manuscrit del segle XII. Ens varen mostrar també un manuscrit de l'Evangeli de Sant Lluc; un altre de "l'Ètica a Nicòmac" d'Aristòtil, que havia estat propietat d'Averroes i que té anotacions al marge fetes per ell mateix. No recordo que mai hagués contemplat uns tresors tan preuats de la literatura universal.

Tot seguit vam anar a dinar al restaurant « Ryad El Amin » situat també en un edifici emblemàtic de la Medina. Tant el continent (l'edifici) com el contingut (un menú tradicional) van ser molt bons. I encara que no ho podreu tastar, sí que ho podeu contemplar a través d'algunes fotografies:






Després de dinar vam visitar dues sinagogues antigues: la sinagoga « Slat El Fassiyines », construïda entre els segles XIII i XV, i la sinagoga « Aben Danan », construïda a fnals del segle XVII. Són les joies de la cultura jueva marroquina, declarades patrimoni cultural de la humanitat per l'UNESCO. Molt ben restaurades, han estat convertides en sinagogues-museu. Actualment queda a Fes un grup no massa nombrós de jueus que s'apleguen en una sinagoga més moderna.



Tots aquests llocs visitats es troben dins de la Medina de Fes, la qual cosa ens va possibilitar recórrer-la i gaudir-ne. I de Fes vam anar a Ifrane per a passar-hi la nit i seguir les nostres visites l'endemà. Ifrane és una ciutat, fonamentalment, d'hivern; hi ha estacions d'esquí molt a prop. Això ja indica que té un cert nivell. I un tipus de construcció i d'urbanització amb aires de ciutat suïssa. 


A Ifrane vam visitar també la seva universitat: Al Akhawaynes. És una universitat pública fundada l'any 1993. Té alumnes de tot el món; la llengua de la universitat és l'anglès. Vam tenir una taula rodona amb professors i alumnes sobre el tema: "Rasa, religió i política: el canvi i la interacció, la interculturalitat, el diàleg internacional". Va ser un diàleg molt variat en intervencions i aportacions. Després vam dinar tots junts al menjador de la universitat. Algunes fotografies del campus: a la primera estic amb Paracleta, monja camerunesa de la comunitat anglòfona.




Aquí veiem l'interior de la mesquita de la universitat. Ens hi van deixar entrar. És la primera mesquita a la qual he pogut entrar d'ençà que vaig arribar al Marroc. En temps del Protectorat Francès, varen prohibir als no musulmans entrar a les mesquites, així com es va prohibir entrar a les esglésies als musulmans. I aquesta "prohibició" segueix d'alguna manera. De fet, ara no es prohibeix a ningú entrar a les esglésies, tampoc als musulmans, però realment no són masses els marroquins que hi entren. Ara bé, els cristians no podem entrar en cap mesquita. M'han dit que al Marroc tan sols deixen entrar en dues mesquites: una de Meknés i la grandiosa mesquita de Hassan II a Casablanca, que molts segur que coneixeu del vostres viatges al Marroc.

Després de dinar vam emprendre viatge cap a Midelt. Prop de la ciutat d'Azrou, vam aturar-nos a Toumliline, un indret on hi va haver un monestir benedictí entre els anys 1952 i 1968. Van ser pocs anys, però va tenir una incidència gran en l'evolució del Marroc des del punt de vista social, cultural, polític i també en el del diàleg entre cristianisme i islam. El monestir va fer una bona obra social, però es recordat al Marroc i a França per les trobades que organitzava cada estiu en les que hi participaren els grans intel·lectuals de l'època i a les que hi venien molts marroquins i molts europeus. Actualment s'organitzen sessions d'estudi i seminaris sobre aquest monestir i l'esperit que va impulsar. I en les restes d'aquest monestir, molts anys més tard, es va filmar la pel·lícula De dioses y de hombres, sobre els monjos màrtirs d'Algèria. Us poso algunes fotografies del que queda de Toumliline:



Cap al tard vam arribar a Midelt, al monestir de Notre-Dame de l'Atlas. Aquí hi vam passar la nit. El dijous al matí vam visitar els Memorials del P. Peyriguère i de Tibhirine, vam pregar i celebrar la missa amb els monjos, i vam visitar uns dels pobles de la muntanya: Tatiouine. D'aquesta última etapa del viatge no cal que us en parli perquè ja ho he fet en entrades anteriors del blog. Ha estat la tercera vegada que he viatjat a Midelt, al monestir. M'agrada molt venir-hi. Per això, ja en teniu notícia i per això també m'hi vaig quedar dos dies més, fins a la nit del dissabte. Us poso alguna fotografia del Monestir que potser encara no heu vist:



I a la fotografia següent estem dinant a casa de les monges franciscanes de Midelt. Ens van convidar el dissabte; elles són quatre monges a la comunitat, però aquest dia tenien una trobada amb la comunitat de Meknés. Per això, hi veieu una bona colla.


Tornant a Rabat, vaig participar en la Trobada de Mossèns i de Germans de la Diòcesi de Rabat. Es tracta d'una trobada que es fa una vegada a l'any; la pandèmia havia obligat a ajornar-la quatre vegades. Finalment es va poder realitzar. Va durar tres dies i com a moments clau de la trobada, en destacaria dos: el diàleg i valoració positiva al voltant de convocar un Sínode Diocesà i la Missa Crismal precedida d'una tarda de recés. Fa vint-i-cinc anys es va celebrar l'anterior Sínode Diocesà que ha donat bons fruits. Ara se'n vol convocar un  altre per a seguir avançant en la missió de l'Església de fer present el Regne de Déu al Marroc. Algunes fotografies donen testimoni de la trobada.




En aquesta fotografia hi teniu gairebé tots els mossèns de l'Arquebisbat de Rabat.

El curs de diàleg intercultural i interreligiós ha anat seguint el seu programa. Una setmana vam fer "Antropologia: coneix-te a tu mateix"; el professor va ser el nostre company Àlex Damians, salesià i rector de la parròquia de Kenitra; vice-director de l'Institut Al Mowafaqa; molt bon curs pel contingut i per la didàctica; contents i orgullosos del nostre Àlex. La setmana passada hem tingut un altre curs molt bo: Teologia cristiana de les religions; el professor, excel·lent: Michel Younés, libanès resident a França, professor a Lió. El curs va ser en línia. I malgrat no estar present el professor a la classe, va aconseguir una proximitat molt gran amb tots els alumnes, tant amb els presents a Rabat  com amb els qui seguien el curs des d'Anglaterra, Togo o Costa d'Ivori

Entre altres esdeveniments d'aquestes últimes setmanes, vull dir-vos que ja he rebut les dues dosis de la vacuna de la covid-19 i ja tinc també el certificat segons estic vacunat. Tot molt bé, cap reacció que em pogués produir malestar. Estic admirat del bon funcionament informàtic del tema. Un  altre esdeveniment són les celebracions de Sant Jordi i de la Mare de Déu de Montserrat. El dia de Sant Jordi ho vaig celebrar amb la Georgina, la noia d'Arenys que viu a Rabat. Vam dinar junts, celebrant el seu sant; va ser una opció alternativa al berenar que oferia a casa seva a la tarda-vespre, però al que jo no hi podia anar pel tema del toc de queda, que ara és a les 20:00.



I la celebració de la Mare de Déu de Montserrat, el passat dia 27. Una fotografia de la Mare de Déu de Monserrat que tenim a la residència Notre-Dame de La Paix amb els tres catalans a l'Arquebisbat de Rabat: el Cardenal Cristóbal, l'Àlex i jo mateix, deixa constància de la festa. Aquest dia ho vam celebrar també dinant tots tres junts.


I per acabar, comentar-vos l'esdeveniment que cada any transforma la vida de la societat musulmana, en el nostre cas la marroquina: la celebració del Ramadà. Es va començar el 14 d'abril. El cap de setmana abans ja s'havia retardat una hora el rellotge perquè els dies no siguin tan llargs. El toc de queda s'ha avançat a les 20:00 per evitar que la gent surti al carrer després de sopar; era costum fer bones passejades i les tendes estaven obertes fins ben tard. Durant el dia, el ritme és bastant igual, però estan tancats gairebé tots els bars, cafeteries, restaurants i altres establiments que ofereixen menjars. Costa trobar-ne algun d'obert. Un cop es dóna el senyal de trencar el dejuni, els carrers queden totalment buits, tothom a casa o a casa d'amics a sopar. Mireu com queden uns carrers, que estan sempre plens de cotxes i de gent, a partir del moment del ftour:



Aquesta última fotografia és del Passeig Marítim que sempre està ple de gent passejant, altra corrent o jugant, i hi ha molts cotxes en totes dues direccions. És sorprenent i molt alliçonador veure com es prenen tan seriosament aquest temps de dejuni, purificació i pràctica espiritual.

I acabo amb una fotografia de la Bab Ruaj, una de les portes de la muralla de Rabat que acaben de restaurar. Des que vaig arribar el mes d'octubre, havia estat coberta amb bastides. Em va alegrar veure-la ja restaurada i em fa il·lusió mostrar-vos-la perquè considero que és molt bonica.


I aquí us deixo. Desitjo que tots estigueu molt bé o, com a mínim, el millor que pugueu. Jo també em trobo molt bé i començant amb ganes aquest mes de maig amb el qual s'acaba el curs de diàleg interreligiós. Com en tot bon tram final d'un curs, això vol dir concentració i esforç per acabar la feina amb bons resultats. És el que penso fer i també obtenir. Us ho desitjo també a tots els qui esteu ja en l'últim tram del vostre curs a l'Institut, al Col·legi o a la Universitat.

Ens tornarem a retrobar d'aquí algunes setmanes al blog. Pau i bé per a totes i tots!

Comentarios

  1. Joan, quines experiències mes enriquidores. Cuida’t molt.

    ResponderEliminar
  2. Que bonic i interessant això que expliques! Segueix disfrutant!! :)

    ResponderEliminar
  3. Observo que ja no porteu mascareta. Sembla doncs que teniu el Covit més superat que no pas aquí.Jo em vacuno diumege, primera dossis. Cuida't. Rosalí

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

A reveure, Rabat!

Des de Rabat a Ouarzazate, Tetouan i Tanger

Rabat i algunes de les seves moltes possibilitats