Des de la bellesa del dia a dia
Després de tres setmanes d'ençà que us vaig enviar l'última entrada del blog, aquí em teniu per a seguir compartint amb vosaltres la meva vida, fonamentalment, a Rabat i la seva rodalia. Segueixo amb el curs a Al Mowafaqa, que m'agafa gairebé tot el temps que tinc disponible. De dilluns a divendres, matí i tarda, vaig a les classes i el cap de setmana el dedico a llegir per a poder arribar a tenir enllestit un treball final a mig maig. Començo amb aquesta fotografia del que ja és la meva vida de cada dia: l'entrada a l'Institut els matins a les 9:00 després d'una caminada de trenta minuts des de la residència Notre Dame de La Paix. Quan arribem, tenim uns quinze minuts de meditació compartida amb els nostres companys de les Esglésies Protestants. I a les 9:30 comencem la classe del curs que pertoca.
Durant tota una setmana vam fer classe d'àrab. Es tractava d'un primer contacte amb aquesta llengua, ben diferent de la nostra i a les llengües llatines. Al llarg d'aquesta setmana ben poca cosa vaig poder aprendre d'àrab, malgrat les moltes hores que hi vam dedicar. L'àrab és com una mena de jeroglífic que el formen vint-i-vuit lletres, que varien segons la posició que ocupen a la paraula: si va sola o si es troba al principi, al mig o al final de la paraula. En definitiva, que ens trobem amb gairebé noranta-quatre maneres d'escriure aquestes vint-i-vuit lletres. Les vocals, en principi, no s'escriuen, encara que moltes vegades s'indiquen per a facilitar la lectura i la comprensió. Tot plegat, força complicat. I no diguem la pronunciació dels diferents sons de les lletres. A més de prendre consciència de la dificultat, sobretot, me n'adono de la riquesa tan gran d'aquesta llengua que expressa molt també amb la seva dicció i la seva musicalitat. Les classes que hem fet són d'àrab clàssic, l'àrab amb què està escrit l'Alcorà. Però aquest àrab no és el que es parla avui al Marroc, per exemple. Aquí es parla una variant que es diu darija, que és molt més que un dialecte perquè s'assembla ben poc a l'àrab clàssic.
Una altra setmana vam tenir el curs d'Antropologia i Sociologia de les Religions. Ens el va donar el professor Bernard Coyualt, degà de la Facultat de Teologia Protestant de Brussel·les. Molt interessant el curs i molt bo el professor. Ens va introduir en una anàlisi del fet religiós a les nostres societats i també de certs fenòmens religiosos i para-religiosos molt estesos a les societats africanes com poden ser les anomenades "Églises de maison", la bruixeria i altres. Encara que jo en tenia una certa idea, vaig poder copsar més bé l'abast de la seva incidència en les persones i en els pobles avui. Una fotografia del grup que vàrem fer els curs juntament amb el professor (els més joves són estudiants de la llicència en teologia, tant protestants com catòlics, que s'ajunten amb nosaltres en alguns dels cursos):
Aquesta setmana passada hem fet el curs d'Història i Antropologia de l'Islam amb el professor Farid El Asri, musulmà belga d'origen marroquí, doctor per la Universitat Catòlica de Lovaina, professor a la Universitat Internacional de Rabat i també a Brussel·les. Un curs també molt interessant per l'obertura i la profunditat del professor que ens ha portat a l'origen i al sentit d'aspectes fonamentals de l'Islam, així com a fites importants del seu desenvolupament històric i als reptes que avui té plantejats en la nostra societat contemporània, globalitzada i en ple desenvolupament tecnològic. Aquest mateix professor ens va fer una conferència oberta a la ciutat i en línia el dimarts al vespre:
Cada dia, a mig matí, a Al Mowafaqa se'ns ofereix el te amb menta, molt característic del Marroc. És un bon moment de trobada distesa entre els alumnes, els professors i el personal d'administració. És també el moment de celebrar dates significatives, per exemple l'aniversari de M. Odile, secretària adjunta a la direcció. Aquí en teniu un testimoni gràfic:
Al fons de la fotografia hi tenim en Noureddinne, un marroquí que treballa a Al Mowafaqa en tot mena de tasques necessàries per al desenvolupament i manteniment del centre. Ell prepara el te i té cura de què tothom en prengui.
Amb en Noureddinne, en François del Txad i en Rolando de Mèxic, vàrem anar el diumenge 7 de mars, després de la missa a la Catedral, a dinar peixet fregit a Salé, davant del mar. És molt característic d'aquesta zona. Després vam passejar per les roques vora el mar i, més tard, vam travessar la Medina tot anant a buscar el tramvia per a tornar cap a casa nostra. Va ser una bona celebració del diumenge. Us poso un petit reportatge gràfic en el qual ens podeu veure compartint l'amistat i la pregària un musulmà i tres cristians:
Feliç de saber de tu, mokt interessant tpt plegat, ens ensenyes un Marroc diferent, moltes gràcies i cuida't molt Joan.
ResponderEliminarBona nit, Mossèn. Ja esperava una crònica seva. M'alegra molt llegir les seves cròniques i saber com és el seu dia a día. Té molt temps .d'estudi però també li quedan estonetes per el esbarjo. La Georgina em va semblar molt maca i a vostè també li deu agradar de tan en tan parlà una mica en català
ResponderEliminarCuidis molt Mossèn i fins la pròxima.