Marroc, cruïlla de cultures

 Ja fa una temporada que la meva estada aquí al Marroc està centrada bàsicament en el curs de diàleg intercultural i interreligiós i les diverses iniciatives que des del mateix Institut Al Mowafaqa s'ofereixen. Tot plegat agafa bona part del meu temps. Segurament, ja ho heu vist en l'anterior entrada del blog i en aquesta ho acabareu de constatar.

Recordareu que aquest Certificat pel diàleg de les Cultures i de les Religions s'estructura en cursos o matèries setmanals. Fa tres setmanes vam fer el curs Història del fet religiós a l'Àfrica. Va ser un curs en línia, el professor estava a Yaoundé (Camerún) i nosaltres el seguíem tots junts des de l'aula aquí a Rabat. Al primer moment van haver-hi forces problemes tècnics i dificultats de connexió. Va costar una mica, però després ja va funcionar força bé durant tota la setmana. De totes maneres, el curs va ser una mica fluix de contingut. Això ja passa en els centres d'estudi, no totes les ofertes tenen un nivell òptim.

El dissabte 6 de febrer vaig poder participar també en línia en un col·loqui que es feia a París sobre "Maria en els místics cristians i musulmans". Va ser molt interessant a més de poder veure a alguna persona que coneixia tan sols a través dels seus llibres; posar-li cara i escoltar-la va ser molt agradable. El dia 8 de febrer vam visitar el Museu del Judaisme Marroquí que té la seva seu a Casablanca.

 

L'actual Constitució del Marroc reconeix que en la seva cultura hi convergeixen components àrab-islàmics, amazics i saharo-hassanie amb influències hebraiques, africanes, andaluses i mediterrànies. Els jueus es van assentar a Àfrica del Nord en temps de l'Imperi Romà. Part del poble amazic (els qui erròniament n'hi diem berbers) va acceptar el judaisme, que va quedar establert en aquestes terres i que perdura fins avui encara que de forma molt minoritària. Quan els jueus van ser expulsats d'Espanya  l'any 1942, un bon grup es va establir al Marroc. En el moment de la fundació de l'estat d'Israel l'any 1948, hi havia uns 300.000 jueus al Marroc. La major part d'ells hi va emigrar. Actualment, tan sols n'hi ha uns 3000 a tot el Marroc.

I encara seguint amb Al Mowafaqa, aquesta setmana passada hem tingut un nou curs: Pau i reconciliació: mediació i gestió de conflictes. L'han donat dos professors, un jurista del Camerún i un islamòleg musulmà del Senegal. Ttos dos experts en processos de mediació i de negociació en els conflictes que hi ha a la zona del Sahel i de l'Àfrica Central. En aquesta zona hi ha molts grups islamistes que desestabilitzen creant molts conflictes. Un d'aquests grups és Boko Haram, però n'hi ha molts altres. A més de conèixer la situació, se'ns han exposat les línies d'acció per a revertir la situació de forma positiva. Tant de bo tinguin èxit. Hi ha hagut diàlegs molt interessants amb els professors i companys del curs que coneixen directament aquestes situacions als seus països. Llàstima que no ho he pogut seguir tot prou bé degut al meu pobre francès. Aquests mateixos professors van fer una taula rodona oberta a tota la ciutat:

Una altra activitat ha estat la visita virtual a la gran biblioteca de Casablanca. Una visita que en anys anteriors s'havia pogut fer presencialment. Aquest any l'hem hagut de fer en línia, com podeu veure.

Cada dilluns i cada divendres, els qui ho desitgem podem dinar a Al Mowafaqa. I com que ja comença a fer bon temps, aquí teniu una fotografia del dinar en una carpa del jardí. No podem demanar més.

Dels dies 9 al 14 de febrer vaig estar al Monestir Trapenc Notre Dame de l'Atlas a la ciutat de Midelt. Està a sis hores de Rabat amb autobús, a la regió del Mig Atlas. Vaig fer de nit els viatges d'anar i de tornar; és molt més tranquil i amb menys gent que puja i baixa durant el trajecte perquè té molt poques parades. En aquest Monestir ja hi havia passat uns dies el mes de novembre.  Hi vaig anar per a recollir bibliografia i material per a fer un treball sobre com van viure el diàleg interreligiós al Monestir de Tibhirine a Algèria, el monestir dels set monjos màrtirs, i com el segueixen vivint ara al Monestir de Midelt. Els monjos em van donar bones indicacions i em van facilitar tot el que em calia. Vaig treballar molt aquests sis dies. I a més, vaig participar en la vida de pregària de la comunitat i en alguns moments significatius com, per exemple, va ser la celebració dels noranta-set anys del monjo Jean Pierre, supervivent del Monestir de Tibhirine.

En les dues fotografies de sobre hi tenim la façana de l'església del Monestir i les muntanyes que l'envolten el dia que hi vaig arribar. I us poso també una fotografia de la petita mesquita que hi ha en el recinte del Monestir per a les pregàries dels musulmans que hi treballen:

Algun dels diumenges, que he estat a Rabat, he anat a celebrar l'Eucaristia a l'església de Saint Pie X. Ja us n'he parlat en altres ocasions. Un d'aquests diumenges vaig coincidir amb una trobada d'un grup d'escoltes de la Parròquia de Rabat.

Alguna imatge més de la meva vida quotidiana: el menjador de la residència Notre Dame de La Paix amb alguns dels companys i companyes que hi compartim l'estada i amb molts d'ells també el Certificat a Al Mowafaqa:

I una imatge de les nostres anades i vingudes de la residència a Al Mowafaqa; cada dia passem per la muralla. Aquí em teniu amb en François del Txad:

El dimecres vam començar la Quaresma que ens portarà a celebrar la Pasqua més alliberats, tant de bo de la pandèmia i de tot allò que ens impedeix ser més bones persones. Aquí al Marroc va força avançada la campanya de vacunació. Conec moltes persones, tant marroquines com estrangeres residents, de seixanta-cinc anys en amunt que ja han rebut la primera dosi. Què segueixi aquest bon ritme. Espero que aviat arribi també el meu torn. In shâ' Allâh!

Com a cloenda d'aquesta nova entrada del blog, aquesta Mare de Déu ben marroquina dissenyada per una monja carmelita de Tànger: Nostra Senyora del Marroc! Què protegeixi i acompanyi sempre a tota la gent d'aquest país i a tots nosaltres!