De ple en el curs a Al Mowafaqa

Fa dues setmanes us vaig deixar amb el curs acabat de començar a Al Mowafaqa. Aquest curs, que se n'hi diu "Certificat" (en francès), té una durada de cinc mesos. Tant del centre com del curs us en vaig parlar a l'entrada anterior. El curs s'estructura en diferents matèries que tenen la durada d'una setmana cada una.  Així, cada setmana de dilluns a divendres, de 9:30 a 12:30 i de 14:00 a 17:00, es va desenvolupant cada un dels temes que formen el corpus lectiu del "Certificat". A hores d'ara, ja estem en plena marxa; ja hem fet dues d'aquestes matèries: Pedagogia Intercultural i Fonts de l'Islam. Hem tingut el mateix professor en totes dues, es diu Rachid Saâdi. És musulmà marroquí, professor a la Universitat d'Oujda, al nord-est del país. Ha desenvolupat molt bé cada un dels dos temes. Tants dies i tantes hores seguides amb el mateix professor podria semblar que s'arriba a fer monòton o pesat. Cert que és molt intens, però ja sigui per l'habilitat del professor com per la temàtica tan interessant, crec que hem aconseguit fer-nos una bona idea de la complexitat de les fonts l'Islam i mostrar-nos disponibles a assolir les actituds bàsiques per a un diàleg intercultural i interreligiós autèntic i profitós.



L'estudi de les Fonts de l'Islam m'han permès anar força més enllà de les quatre idees generals que tots tenim de l'Islam, del seu Profeta Mahoma i de l'Alcorà. L'eix fonamental de l'Islam és la jurisprudència sorgida de les tres fonts principals: l'Alcorà, el Llibre revelat a Mahoma; la Sunna o tradició formada per ensenyaments i fets del Profeta (recollits en els Hadiths), i la Sira o biografia del mateix Profeta. D'aquí sorgeix una immensa jurisprudència que regula la vida de tot bon musulmà. Aquesta jurisprudència encara se segueix elaborant avui adaptant-la a les noves situacions que van sorgint. A més d'aquest eix fonamental, hi ha un altre gran eix que és el credo musulmà i la teologia que se'n deriva (Iman i Kalâm). Finalment, tenim l'eix de la vivència espiritual i mística (Ihsan) desenvolupada pels sufís al llarg de la història i molt viva avui aquí al Marroc i a altres països.

Som un grup d'unes 20 persones les que seguim aquest curs. Com podeu veure, no sé precisar el número exacte perquè hi ha persones que segueixen el curs en línia des dels seus països. Som uns 15 els qui ho fem de forma presencial. Entre els qui assistim a classe, hi ha algú que va fer matèries durant el curs passat i no va poder acabar-ho tot a causa del confinament; ara estan fent allò que no varen poder acabar. Som tots de nacionalitats diferents; em sembla que tan sols coincideixen dos del Camerun i dos de la República D. del Congo. Les altres nacionalitats són Benín, Togo, Senegal, Txad, Costa d'Ivori, Burkina Faso, Mèxic, França, Polònia, Itàlia i Catalunya. Un bon grup també vivim junts a la Residència Notre Dame de La Paix, que ja coneixeu. En sintonia amb el curs que estem fent i amb les vivències que se'ns ofereixen de diàleg amb el món i la cultura àrab, aquí teniu aquesta fotografia del Pare Nostre en àrab, que preguem sovint en aquesta llengua i que ornamenta el fons del passadís de la planta baixa de la Residència. Al centre de la representació hi tenim la paraula Pare:


Cada matí de 9:00 a 9:30 fem una estona de meditació a Al Mowafaqa. Sempre és una pregària ecumènica animada i compartida pels alumnes protestants i catòlics del centre. Els passats 18 i 25 de gener a les 18:00, en ocasió de l'Octavari de Pregària per la Unitat dels Cristians, aquesta pregària ecumènica va ser participada també per moltes altres persones de les Esglésies cristianes de Rabat, Salé i rodalia. Al Mowafaqa respon molt bé al seu caràcter ecumènic i interreligiós amb totes aquestes iniciatives. Fins aquest any passat, també s'oferien conferències i simpòsiums en aquesta línia intercultural i interreligiosa, i que, a causa de la pandèmia, ara no es poden organitzar. De totes maneres, la setmana passada vaig poder participar en un "webinaire" (un simpòsium en línia) organitzat pel Centre Ta'aruf de la Rabita Mohammedia des Oulémas al voltant de recuperar la memòria i l'esperit d'uns encontres interreligiosos que s'havien fet als anys seixanta al Monestir Benedictí de Toumliline (Azrou, Mig Atlas). Actualment, aquest monestir ja no existeix. Van ser uns encontres que van obrir perspectives intel·lectuals, socials i polítiques a molts joves marroquins d'aquella època i que posteriorment van ser dirigents del país. Aquí teniu alguna foto d'aleshores.





Veieu que he canviat de registre amb relació als primers mesos que vaig passar aquí al Marroc. Els dies entre setmana els passo a Al Mowafaqa, situat al barri de Hassan, al centre de Rabat molt a prop de La Medina.  Un grupet de companys anem i venint caminant; uns trenta minuts cada trajecte. Va molt bé per a fer exercici físic, per a arribar frescos a les classes del matí i per a airejar-nos un cop acabades les classes a la tarda. Estem tenint uns dies de molt bon temps, gairebé primaveral al migdia i a la tarda, encara que de bon matí hi ha força boira.

El diumenge 17 de gener van arribar  a Notre Dame de La Paix en Rolando, de Mèxic, i en François, del Txad, per a integrar-se en el grup que estem fent el "Certificat". Són membres de la comunitat de Missioners Xaverians que s'establiran a Fnideq (Castillejos, en castellà; situat al nord del Marroc tocant a Ceuta) quan ja tinguin a punt la casa que els ha d'acollir. Us vaig parlar d'ells en una anterior entrada del blog. A la tarda d'aquest diumenge vaig sortir a passejar amb ells dos. Vam arribar a l'estació del tren d'Agdal i després vam seguir fins a l'Ocean, o sigui, la façana marítima de Rabat que estan transformant en un gran passeig i en una zona d'esport i d'oci. Es troba a uns trenta minuts de la nostra Residència. L'Oceà Atlàntic ens va oferir una impressionant posta de sol que vam contemplar embadalits durant una bona estona.



Ahir, diumenge 31 de gener, festa de Sant Joan Bosco, vaig passar bona part del dia a l'Escola Don Bosco i a la Parròquia de Crist Rei de Kenitra. És una ciutat de gairebé un milió d'habitants a 45 minuts de Rabat en direcció nord. Allí vam celebrar la Missa i vam dinar amb la comunitat salesiana. Una missa solemne presidida pel Cardenal. L'assemblea estava formada majoritàriament per joves estudiants subsaharians i per uns pocs europeus. La mateixa tipologia de persones que en altres parròquies que he visitat i que us he anat explicant anteriorment en el blog. La Coral va cantar molt bé. En aquest temps de pandèmia, la celebració de l'Eucaristia es fa en un dels patis de l'Escola perquè permet mantenir les distàncies adequades entre les persones i assegura la ventilació. Per altra banda, el complex educatiu de l'Escola Don Bosco acull tots els nivells de l'escolarització: Jardí d'Infància i Preescolar, Ensenyament Primari i Secundari Obligatori. Ofereix també algunes especialitats de Formació Professional. Tots els professors d'aquesta escola són musulmans i també ho són gairebé tots els alumnes. Tot plegat, una bona obra salesiana. L'única presència dels salesians al Marroc. 





Acabo aquesta nova entrada  dient-vos que segueixo les notícies que m'arriben  sobre l'evolució de la covid-19 a casa nostra i el procés de vacunació. Aquí al Marroc també han començat a vacunar. Ahir a Kenitra, el Pare André, de la comunitat salesiana i que té vuitanta-vuit anys, ens va dir que ja li havien posat la primera dosi i que a finals de febrer li posaran la segona. També segueixo tot l'enrenou de les eleccions i algunes notícies de la campanya electoral. Tant de bo el 14 de febrer hi hagi una participació molt alta i el resultat sigui molt positiu pel nostre país.

A més d'aquests aspectes més generals, també em sento molt connectat a cada un de vosaltres, a les vostres famílies i als nostres pobles a través de les notícies que ens anem enviant i de les comunicacions que anem establint. Participo dels bons moments i també m'uneixo en els esdeveniments més trists. I a totes i a tots us tinc present en la meva pregària.

 

Comentarios

  1. Molt interessant tot el que expliques de l Islam tema molt desconegut per mi
    Salut!!!

    ResponderEliminar
  2. Bones Joan ja et trobava a faltar, molt interessant el que expliques es un plaer veure't tant integrat i ple D, energia, bé per aquí les coses molt complicades per culpa del covid, gent que ens deixa, el Roque, la Sisqueta, la Núria, en fi dies ple d'angoixes, i sobre les eleccions en fi esperem que tot ens vagi bé, cuida't molt i salutacions.

    ResponderEliminar
  3. Bona tarda, Mossèn. Me'n alegro molt que la seva estada a Rabat compleixi les seves expectatives i s'hi trobi tan a gust. És un canvi complert a la seva vida cotidiana d'abans i una font de nous coneixements.
    Una abraçada molt gran i espero amb il·lusió la pròxima crònica

    ResponderEliminar
  4. Joan, una alegria tornar a llegir un bocinet de la teva crònica. És molt interessant. Redactes molt bé i es molt planer de llegir. Noto que estàs molt integrat i que les coses et van genial. En sou una colla... El "Pare Nostre" en àrab... Curiós! Aquí tb et trobem a faltar... A seguir així, Joan! Una abraçada!

    ResponderEliminar
  5. Molt bon dia Joan, Estic contenta de conèixer noves teves. Quan tornis serà bo que ens donis una o més xerrades d'aquesta cultura que molt sovint hem menyspreat i això és per ignorància de la nostra part que massa sovint ens creiem superiors a les altres cultures.
    Per la Torre tot segueix més o menys igual. De ben segur que reps informació per molts costats que et posen al dia.
    Una abraçada!, Rosalí.
    (observo que surt l'e-mail de l'empresa, peró el teu correu el rebo en la meva adreça. T'ho aclareixo perquè sino et liaràs.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

A reveure, Rabat!

Des de Rabat a Ouarzazate, Tetouan i Tanger

Rabat i algunes de les seves moltes possibilitats