Nova etapa de la meva estada al Marroc
En aquests quinze dies, que han passat d'ençà que us vaig enviar l'última entrada al blog, he anat entrant en una nova etapa d'aquest any que tinc previst passar aquí al Marroc. Així com fins ara he viatjat molt visitant el país i les presències de l'Església, estic començant una fase centrada en les trobades i, sobretot, en el curs que ja he començat en el centre Al Mowafaqa. Però com tots els inicis, aquesta introducció és progessiva. Ho anireu veient en aquesta entrada que començo a escriure.
Enceto la meva crònica per l'església Sant Pius X a on he anat a concelebrar en la missa d'aquests dos últims diumenges (3 i 10 de gener). Aquesta església es troba al barri d'Agdal, però gairebé tocant ja a una altra zona de Rabat que es diu Souissi. A peu hi ha uns trenta minuts des de la meva residència; un passeig agradable, si fa bon temps. A Rabat hi ha una sola parròquia amb tres centres de culte: la Catedral, l'església de Sant Francesc (els franciscans) i aquesta església de Sant Pius X. El diumenge 3 de gener vam celebrar la festa de l'Epifania (la nostra festa del Reis) perquè aquí el 6 de gener és un dia laborable. Els nens van entrar les figures dels Reis del pessebre a la celebració acompanyats pels cants de la bona coral que hi ha en aquesta església. Aquí s'hi aplega una comunitat formada per subsaharians (algunes famílies i estudiants) i també per forces famílies europees.
Us adonareu que aquestes figures del pessebre són les característiques de Rabat, elaborades a la Poterie d'Oulja, de la que us en vaig parlar a l'entrada anterior del blog. En aquests moments de les meves cròniques ja deveu anar identificant persones, assemblees i comunitats, llocs... que es van repetint d'una manera o altra i un lloc o altre. Per això, hi haurà coses que ja no les tornaré a explicar per no repetir-me massa
Us poso una fotografia en la qual hi podeu veure la pintura mural del presbiteri de l'església: representa la multiplicació dels pans i dels peixos amb la ciutat de Rabat a l'altra riba. La missa del 10 de gener va ser presidida pel Cardenal Cristóbal, que també ja coneixeu. Aquesta missa es retransmet en directe cada diumenge per facebook i s'hi pot accedir també després buscant Eglise Catholique à Rabat. Si hi entreu, podreu escoltar la Coral.
Del dilluns 4 de gener al divendres 6, vaig participar en la Trobada dels Nous Arribats a l'Església del Marroc durant l'any 2020. Una trobada que cada any s'organitza per a iniciar a la missió al Marroc, ajudant a conèixer la societat marroquina i les línies força de la presència de l'Església en aquest país. Ens vam aplegar 22 persones i 3 animadors de la trobada: tres matrimonis de cooperants, religioses, mossens, religiosos no mossens i el Cardenal, arribats de molts països diferents de l'Àfrica i d'Europa. Aquí ens teniu a tot el grup
La trobada va estar molt ben organitzada, alternant les conferències i els diàlegs amb les estones de convivència, les pregàries i celebracions i les visites a alguns llocs significatius de Rabat. Tota la setmana va estar plovent i això va dificultar algunes de les visites programades. Però no va ser inconvenient perquè la trobada assolís de forma excel·lent els seus objectius.
La primera conferència va ser donada per en Cristóbal, el Cardenal Arquebisbe, presentant les línies fonamentals de l'Església al Marroc. Us poso els anunciats per què em semblen molt interessants: una Església insignificant ... però significativa; al servei del Regne de Déu; encarnada al Marroc; de diàleg i d'encontres; samaritana; una Església pont. D'algunes d'aquestes línies us n'he parlat anteriorment en altres entrades. Voldria explicitar la vocació de ser constructors de ponts, no de murs, entre cristians i musulmans, entre Àfrica i Europa, entre negres i blancs, entre l'orient i l'occident, entre joves i adults, entre protestants i catòlics ... En definitiva, una Església apassionada pel Crist i pel Marroc i apassionant pels qui la visiten o coneixen per primera vegada, entre ells, nosaltres.
En Manuel Corullón, custodi dels franciscans del Marroc, ens va donar una conferència sobre els cinc pilars de l'Islam i altres elements importants per a situar-nos adequadament com poden ser les festes religioses i el calendari musulmà. Una altra conferència molt interessant ens la va donar l'Inma Gala, monja vedruna que viu a Tànger i hi treballa amb els immigrants. Ens va presentar el fenomen de la immigració, les rutes migratòries aquí al Marroc, les tipologies i les problemàtiques, els intents d'arribar a Espanya ... i l'ajuda de l'Església als més vulnerables entre els immigrants: dones soles, menors no acompanyats, malalts psíquics, víctimes de la tracta, sobrevivents de violència i esdeveniments traumàtics, sobrevivents de naufragis i víctimes de devolucions.
La senyora Fouzia Yassine, membre de l'Associació Democràtica de Dones del Marroc, ens va parlar de l'estatut de la dona i de la família en el Regne del Marroc, tema molt important explicat amb passió per aquesta dona que ha estat implicada des de fa molts en la transformació de la societat marroquina pel que fa als drets de les dones. Una fita fonamental d'aquest procés de canvi va ser el nou codi de la família de l'any 2003 en el que es tenen en compte els drets de l'home, de la dona i dels fills. Anteriorment, l'home era el responsable de la família, la dona li era submisa; l'edat del matrimoni era els divuit anys pels homes i els quinze per les dones, i tan sols l'home podia repudiar la dona. Amb el nou codi, tant l'home com la dona són igualment responsables de la família, l'edat del matrimoni per a tots dos és de divuit anys, s'admet el divorci per consentiment i la dona també el pot demanar sola per la seva banda. En relació amb la poligàmia, ens diu que n'hi ha poca al Marroc; perquè un home pugui tenir més d'una dona, cal l'autorització del jutge i el consentiment de la primera dona.
Una altra de les conferències remarcables va ser la del senyor Driss Khrouz, economista amazic (berber), tot un personatge del món de la cultura i, de retruc, també del de la política. Va ser director de la Biblioteca Nacional del Marroc i actualment, ja jubilat, és el president del Festival de Música Espiritual de Fes. El títol de la conferència era "El Marroc ahir, avui i demà". Ens va donar les claus per a comprendre la societat marroquina d'avui, en aquest temps de pandèmia en el qual s'estan posant en evidència les precarietats (pobresa, atur, deficient sistema de salut pública) i, al mateix temps, les fortaleses de la societat: la família, la solidaritat entre la gent i el Rei i l'estat amb les seves ajudes. El Rei, descendent directe del Profeta, és el símbol d'unitat d'aquest país; tota la gent i els polítics de totes les tendències aprecien el Rei i el veneren. Des de l'any 2011, el Marroc té una nova Constitució en la qual es reconeix que la cultura amaziga és tan marroquina com la cultura àrab; el país té dues llengües oficials: l'àrab i l'amaziga, que el parla un 60% de la població. A més, doncs, de reconèixer que la identitat marroquina és múltiple, també reconeix la llibertat d'expressió i la llibertat de culte. Aquesta Constitució ha significat un gran pas en la democratització de país, però no està resultant fàcil aplicar-la. Va acabar la conferència parlant de l'Islam al Marroc: és diferent de l'Islam de l'Orient; és més espiritual i no tan sols dogmàtic o moral; hi ha escoles o centres sufís (zaouia) en tot el país. El sufisme és la dimensió més espiritual o mística de l'Islam.
Les visites que vam fer aquests dies van ser a l'Institut ecumènic de teologia Al Mowafaqa, del qual us en parlaré una mica més endavant; a l'església de Sant Francesc i convent franciscà, dels quals us n'he parlat en altres entrades del blog, i a l'Arquebisbat i a la Catedral. El Cardenal ens va ensenyar les diferents dependències de l'Arquebisbat, inclosos el seu despatx i la seva habitació; va ser un bonic gest de proximitat. Tot seguit vam fer la visita a la Catedral guiada pel seu rector, el francès Pare Daniel Nourissat, que podeu veure a la fotografia protegint-se de la pluja amb el paraigua.
Aquesta Catedral va ser construïda pels francesos l'any 1921, a l'època del Protectorat; estan preparant les celebracions del seu centenari que s'escaurà aquest el novembre vinent. El seu estil és el que es coneix com a art déco, art avantguardista nascut a París els primers anys del segle XX. Té molts detalls que el P. Daniel, el nostre guia, ens va fer apreciar: les columnes, els vitralls, les portes ...
El dia 12 de gener va començar, a l'Institut Ecumènic de Teologia Al Mowafaqa de Rabat, el curs que n'hi diuen "Certificat per al diàleg de les cultures i de les religions". És una altra de les fites d'aquest any que estic passant al Marroc. Es tracta d'un curs centrat en el diàleg entre les cultures i religions musulmana, jueva i cristiana, les que es coneixen també com les religions del Llibre. El faig en un centre de teologia ecumènic, segurament l'únic que existeix al món d'aquesta mena: un centre conjunt de l'Església Catòlica i de les Esglésies Protestants del Marroc. El nom àrab del centre Al Mowafaqa respon a aquesta intenció que també està explicitada en la divisa en francès: s'accorder et servir, posar-se d'acord i servir. Per la part protestant, el centre està vinculat a la Facultat de Teologia d'Estrasburg; i per la part catòlica, a l'Institut Catòlic de París.
Com en tota entrada en un nou centre i en els inicis d'uns nous estudis, els primers dies han estat dedicats a les presentacions, a les introduccions i a la metodologia per a fer adequadament els treballs i, sobretot, el treball o "memòria" final. Som unes 18 persones les que fem aquest curs, provinents d'uns 15 països diferents.
Aquestes dues fotografies anteriors són de la visita que vam fer a Al Mowafaqa durant la trobada de nous arribats, però em van bé per a mostrar-vos el que també vam fer el primer dia del curs: la rebuda a la sala de conferències (antiga capella de la casa) i el te amb els boníssims dolços marroquins.
I en aquesta primera setmana, no podien faltar les visites a alguns llocs emblemàtics del nostre entorn: la Medina de Rabat i la Medina de Salé. La Medina de Rabat us la vaig presentar en una de les primeres entrades al blog. Per això, ara em centraré en la Medina de Salé. Però abans dir-vos que Rabat i Salé són dues ciutats situades a banda i banda del riu Bu Regreg, de tal manera que semblen una sola i mateixa ciutat per a qui arriba per primera vegada. Salé és la ciutat històrica, els orígens es remunten als exploradors fenicis del segle III a. de C.
Quan parlem de Medina, ens referim a la ciutat antiga rodejada per la muralla; no ens referim tan sols al mercat, perquè aquest és tan sols una part de la ciutat; la Medina també conté habitatges, mesquites, escoles ... En la visita vam gaudir d'un bon guia que ens va encomanar la passió per la seva ciutat d'origen. Ens va mostrar les portes, el barri jueu a més de l'àrab, el mercat, la mesquita, la muralla per dins i per fora, el cementiri. Alguna fotografia us permetrà fer-vos-en una idea.
Aquesta última fotografia és de l'interior de la muralla, que dóna a l'Atlàntic, en la que hi ha dues naus o passadissos com aquest.
No sé si a partir d'ara tindré activitats i visites tan variades per anar explicant. Amb el curs a Al Mowafaqa entro en una fase de més lectura, reflexió, concentració. Us ho aniré explicant també.
Pel que fa a la pandèmia, segurament no estem en una tan crítica com a Europa, però també hi ha força persones infectades. Com a tot arreu, seguim amb molta cura sense abaixar la guàrdia.
I també ha arribat el fred a Rabat, encara que no tant com a Catalunya. El problema aquí és que el fred s'ajunta amb la humitat i amb un no massa bon sistema de calefacció.
Molts ànims per a tots i fins que em torni a posar a escriure la propera entrada al blog.
M'agrada molt la teva crònica es com viure una mica la teva experiència amb els teus ulls, molt interessant saber el canvi de la constitució del Marroc, però el canvi a favor de les dones és real al carrer? O només es a sobre el paper. Cuida't molt amb el covid vec que ets mous molt i si es com aqui estem amb una situació complicada. Per això cuida't molt.
ResponderEliminar