Rabat i algunes de les seves moltes possibilitats

Reprenc el contacte amb vosaltres després de dues setmanes de no fer-ho. Vaig veient que les entrades al blog aniran sent, segurament, un mica més espaiades perquè estic entrant en la fase de més estabilitat a Rabat. Ara ja fa més de vint dies que no he sortit de la ciutat. Quan estic aquí, els dies són més semblants els uns als altres. En les anteriors entrades al blog ja us he explicat què faig en un dia habitual. Per això que passo a explicar-vos què he fet de diferent o de nou des de l'última vegada que us vaig escriure.

El dia de la Puríssima vaig aconseguir presentar els "papers" necessaris per a tramitar el permís de residència al Marroc. Era la segona vegada que hi anava. Content que estigués complet tot el que cal i de què hagi començat el recorregut de la documentació. Cap a final d'any he d'anar a buscar el "rebut" de que s'ha acceptat la sol·licitud i s'està treballant en el permís; aquest rebut ja té efectes de permís provisional. Més endavant arriba la targeta de resident. Si no ho hagués fet així, hauria d'entrar i sortir del Marroc cada tres mesos; bastant complicat en aquests temps que és tan difícil i gens convenient estar anant i venint.

El dia de la Puríssima a la tarda. Vaig concelebrar en la missa de l'Església de Sant Francesc; és l'església del Convent dels Franciscans de Rabat. Els franciscans són una presència cultural i d'Església molt important al Marroc. Hi van arribar fa més de 800 anys. La família franciscana té una llarga tradició de relació amb el món islàmic, iniciada pel mateix Sant Francesc amb la seva profètica trobada amb el Sultà d'Egipte Malek Al-Kamil l'estiu del 1219 durant una treva de la cinquena creuada.

Aquesta és l'església dels franciscans. A la ciutat de Rabat hi ha una parròquia amb tres centres de culte. L'Església de Sant Francesc n'és un d'ells. Aquí vam celebrar amb molta solemnitat la festa de la Immaculada Concepció el passat 8 de desembre al vespre; pels franciscans és una festa molt important. A la missa, presidida pel Cardenal-arquebisbe, es va llegir o pregar en castellà, francès, portuguès, anglès, àrab i alguna llengua africana que, naturalment, no vaig saber reconèixer (potser era una llengua de Guinea Equatorial, aquest dia celebren la seva patrona). L'església estava al màxim de la capacitat permesa en aquests temps de la covid-19. La Coral va fer vibrar a l'assemblea amb els seus cants. Al final de la missa, la comunitat franciscana ens va convidar als mossens a sopar.

Els diumenges en aquesta església se celebra la missa en castellà, portuguès i anglès. Alguns dies entre setmana hi he vingut a celebrar la missa substituint al pare franciscà, quan ell s'ha hagut d'absentar de Rabat; entre setmana les misses són en francès. Podeu veure en aquesta fotografia el mural del presbiteri de l'església. A l'esquerra hi ha representats Sant Francesc, Santa Clara i altres sants franciscans. A la dreta, els cinc franciscans que varen ser martiritzats l'any 1220 a Marràqueix.

Seguint la tradició del pessebre iniciada per Sant Francesc a Greccio, aquests dies en aquesta església hi ha una Exposition Internationale de Crèches amb pessebres provinents del Marroc, Kenya, Moçambic, Estats Units, Espanya, Brasil i Terra Santa. Us poso el cartell de l'exposició i el pessebre marroquí per si us vénen ganes d'acostar-vos a veure-la, encara que els del Catllar teniu una exposició molt més gran i valuosa a La Masieta de Ca Queralt; m'imagino aquests dies a l'Alexandre acabant el seu monumental pessebre.

Els dos caps de setmana que he passat aquí a Rabat els he aprofitat per a participar en les trobades diocesanes que s'han fet a Notre Dame de La Paix: la de joves que es preparen per a rebre la Confirmació i la de directors de les Corals de les Parròquies. En aquestes trobades hi participen persones, principalment joves, provinents de tots el país, amb hores de viatge fins a Rabat. Per a mi segueixen sent ocasió per a conèixer i entrar en relació amb persones originàries de molts països d'Àfrica. Comparteixo amb elles algunes celebracions i activitats i els àpats. Els joves que es preparen a la confirmació són tots ells universitaris. En un dels àpats vaig coincidir a la taula amb uns nois de Guinea Bissau, seguidors del Barça; ho sabien tot sobre els jugadors, els resultats, les eleccions a la presidència del club, l'himne ... Em va agradar molt, clar. L'endemà al matí esmorzo amb unes noies també de Guinea Bissau, aquestes seguidores del Madrid; quan els hi dic que aquest any no va massa bé, em responen que el Barça tampoc. Aquí teniu la fotografia que ens vam fer al final de la missa.

La trobada de directors de corals em va fer gaudir d'uns cants i d'unes veus extraordinaris en les celebracions. Cada parròquia i església té una coral amb molts cantaires que donen vida a les celebracions; els cants són molt animats, les veus són molt bones i hi ha varietat d'instruments entre els quals no manca mai l'orgue i la percussió. Sumats tots els cantaires de les corals de l'Arquebisbat, surt un número molt elevat de persones. Per aquest motiu i per les mesures de prevenció de la covid, la trobada es va reduir a tan sols una persona per coral, preferentment el director o directora.

Aquestes setmanes també han estat ben aprofitades per a seguir coneixent Agdal, el barri de Rabat on visc, i molt altres sectors de la ciutat. Ja sigui per a fer algun encàrrec, per sortir a comprar alguna cosa, per a fer alguna gestió, per a estirar les cames o fer una mica d'exercici, per a passejar i assaborir algun dels bons tes ... Tinc moltes oportunitats per a conèixer i gaudir d'aquesta ciutat. Aquí em teniu prenent un te amb la Georgina, la noia d'Arenys, i el P. Cristóbal, el Cardenal.

I encara una altra fotografia de la sortida més recent i, fins a cert punt, frustrada al recinte de la Necròpolis de Chellah. Aquí s'hi torben les restes de l'antiga ciutat romana. No sabíem que no és accessible al públic a causa de la pandèmia; el nostre amic Google no ens ha informat bé o nosaltres ho hem mirat malament. Ens hem hagut d'acontentar fent una passejada al voltant de la muralla que encercla la Necròpolis. No ens ha sabut gens de greu; ha fet una tarda extraordinària per a passejar. Després hem completat la passejada pel centre de Rabat. Hi tornarem per a fer la visita quan sigui possible. Mentrestant, aquí teniu la preciosa portalada amb les seves monumentals torres.

Al final de la narració d'avui vull compartir amb vosaltres la triste notícia de què han mort en aquests últims quinze dies, a conseqüència de la covid-19, dues germanes Franciscanes Missioneres de Maria de la comunitat de Midelt. Les vam conèixer quan vam estar uns dies al Monestir Notre Dame de l'Atlas. Aleshores encara no s'havia manifestat la infecció. Josefina era valenciana, tenia vuitanta-tres anys i en portava 43 al Marroc treballant d'infermera. Marie era francesa, tenia noranta-dos anys i havia passat tota la seva vida de religiosa en països àrabs. Al Marroc va viure molts anys amb els berbers a Titaouine, a uns 15 quilòmetres de Midelt. Gaudeixen de la Plenitud de l'Amor de Déu després d'haver ofert tota la seva vida als més pobres i desvalguts. Un testimoni impressionant.

Us desitjo que seguiu preparant Nadal amb tota la il·lusió i creativitat que l'actual situació us permet i que el celebreu de la millor manera possible a casa, a les escoles, a les residències, a les esglésies, als pobles, a les associacions ... Que el visquem en el més profund de cada un de nosaltres i amb totes aquelles i aquells amb els qui compartim la nostra vida. Què les restriccions i dificultats amb les quals ens trobem, ens obrin la porta a un Nadal més autèntic en el qual valorem i busquem més possibilitats de vida per a tots i, especialment, pels qui n'estan més necessitats.