A reveure, Rabat!

Aquí em teniu per a explicar-vos què he fet aquests últims vuit dies, passats gairebé tots a Rabat menys el diumenge que vaig estar a Settat, com després us explicaré.

En la tercera entrada d'aquest blog ja us vaig explicar què feia quan estava aquí a Rabat i passava bona part dels dies a la residència Notre Dame de La Paix. Alguns dies d'aquesta setmana he seguit fent això mateix, que no cal que us torni a explicar. I passo a explicar-vos el què he anat fent d'especial o de diferent i que trenca la rutina dels dies habituals.

Finalment, vaig anar a la Medina de Rabat. Medina vol dir ciutat en àrab. Anar a la Medina és anar a un dels llocs claus d'una ciutat aquí al Marroc. És el gran mercat on s'hi troba de tot. En aquest temps de covid s'ha d'anar molt amb compte perquè hi ha molta gent i els espais són molt estrets. Hi vaig anar acompanyant al Pierrot, el mossèn del Togo que està també aquí a La Paix. Ell s'havia de comprar algunes coses de cara a l'hivern. Al seu país mai estan a menys de 20º. El dimarts al matí vaig tornar a passar un moment per la Medina, aquesta vegada amb el Lorenzo, franciscà eslovac del convent de Rabat. Tant a l'un com a l'altre ja els coneixeu de quan vam anar al Monestir de Midelt. La Medina té diferents zones segons els gremis i els productes que s'hi venen, però jo encara no les sé reconèixer. Aquest coneixement més a fons anirà venint a base d'algunes visites més. Però les deixaré per a quan ens hàgim pogut deslliurar de la pandèmia. En aquestes ocasions vam fer les compres i vam marxar sense entretenir-nos-hi massa més.

Aquestes fotografies són del dimarts a les 10 del matí quan estaven començant a obrir. Ben poca gent, encara. La segona fotografia és en un dels carrerets característics de la Medina que van a donar als carrers on hi ha els comerços; estic acompanyat del Lorenzo.

Una altra de les visites que he fet és a la Biblioteca Nacional i al Museu Arqueològic. Aquesta vegada acompanyat i guiat pel Senyor Christofer Mostafá, el meu professor de francès, i per l'Humberto, un xicot veneçolà; tots dos també resideixen a La Paix. A la Biblioteca Nacional, degut a les restriccions pel covid, tan sols ens van deixar passejar-nos per l'exterior i entrar al hall del gran edifici on hi ha la sala d'actes i les diferents sales de treball. Cal autoritzacions personals per a poder-hi entrar a visitar, consultar o treballar. Aquí ens teniu amb el Sr. Christofer als exteriors:

To seguit vam anar al Museu Arqueològic on hi ha recollides les principals peces de les diferents èpoques de la història antiga del país. Hi ha referències a la troballa de restes d'"Homo sapiens sapiens" d'uns 400.000 anys a.C. I molts objectes i escultures que es remunten a 8.000-7.000 a.C. quan arriben a aquestes terres els avantpassats dels berbers. El Museu va seguint el desenvolupament de la història del Marroc passant per l'època de la invasió fenícia, el domini del l'Imperi Romà, la invasió dels vàndals, el domini bizantí i, finalment, l'arribada dels àrabs amb les seves diferents dinasties que es van succeint fins arribar a la dinastia alahuí, que regna des del segle XVII fins avui.

També sabé per altres entrades del blog que jo visc a Agdal, la zona de Rabat on està ubicada la meva residència. A 10 minuts a peu hi ha una de les dues estacions de tren de Rabat. És una estació molt moderna en una gran plaça amb uns sortidors d'aigua il·luminats. És un lloc molt adient per a venir-hi passejant.

Aquesta estació em va molt bé per a venir a agafar el tren en els desplaçaments que he de fer amb transport públic. Els trens van bé, són puntuals, ràpids, encara que podrien estar més ben conservats. El diumenge, 29 de novembre, vam anar des d'aquí a la ciutat de Settat que està a uns 150 km de Rabat. Hi vaig anar amb en Pierrot per a celebrar l'Eucaristia amb la comunitat parroquial de la ciutat. El rector de la Parròquia aquest diumenge va anar a celebrar la missa a Beni Mellal, on nosaltres havíem estat el diumenge passat. Aquí al Marroc no és possible fer com a casa nostra que anem a celebrar la missa d'un poble a l'altre el mateix matí del diumenge. Settat i Beni Mellal estan a una distància de 150 km. A més del rector, a la parròquia de Settat hi ha un assistent pastoral. N'hi ha en algunes parròquies. Són persones més aviat joves, nois i noies, encarregats o col·laboradors en la tasca de l'animació parroquial juntament amb el rector, que ho de és de diverses parròquies en ciutats allunyades les unes de les altres. Els assistents pastorals reben formació teològica i perceben un sou de l'Arquebisbat. En aquests moments n'hi ha sis a tot l'Arquebisbat. L'església de Settat és la sala gran de la planta baixa d'una casa adossada. La comunitat ha anat creixent i s'estan plantejant buscar un espai més gran o construir una església. Aquí teniu dues fotografies de la missa.

I encara una altra fotografia en una avinguda de Settat amb en Pierrot i amb en Georges, l'assistent pastoral. En Georges és de Guinea Conakry.

Aquesta setmana també he dedicat mot de temps a aconseguir els papers que necessito per a obtenir el permís de residència al Marroc: el certificat de penals del Marroc, un certificat mèdic amb la seva corresponent analítica i radiografia, les fotos, els documents acreditatius de la meva estada al país i de la meva residència, els impresos pertinents, ...  Quan creia que ho tenia tot, he anat a la policia i vet aquí que el certificat de penals espanyol ha d'estar traduït al francès per un traductor oficial. Espero que quan ho tingui i torni a la policia, ja sigui la definitiva.

I encara abans d'acabar, vull explicar-vos una vivència d'aquests dies al voltant del beat (en francès diuen "bienheureux" que vol dir benaurat, feliç; m'agrada més) Charles de Foucauld, el germà universal. Potser alguns el coneixeu o n'heu sentit a parlar. Va ser la seva festa el passat dimarts 1 de desembre. Aviat serà proclamat sant, quan la pandèmia minvi i es puguin fer celebracions amb més gent. Va ser un personatge molt interessant, amb una vida de novela en molts aspectes. Quan es va convertir de debò, es va dedicar intensament a la pregària, va ser monjo i després ermità, buscant sempre viure l'evangeli en els llocs més pobres i més apartats i aquest deler és el que el va portar al desert d'Algèria a viure entre els tuaregs. Va morir allí l'any 1916, assassinat per uns bandolers; tenia 58 anys. És l'autor de la pregària de l'abandó: Pare, em poso a les teves mans ..., que molts preguem sovint. Aquí al Marroc i a tota l'Àfrica del Nord se li té molta veneració, moltes persones i comunitats segueixen el seu estil de viure l'evangeli fet de pregària, d'acolliment als més pobres i de molta i bona relació amb els musulmans. Us poso un quadre d'ell en el que se'l veu molt ben arregladet; hi ha fotografies en les que apareix amb la pinta que tenia al desert del Sahara, bastant diferent d'aquesta. M'agradaria posar alguna d'aquestes imatges, però no me n'acabo de sortir; vosaltres mateixos ho trobareu a internet, si us interessa veure-ho.

Bé, doncs al voltant de Charles de Foucauld i de la seva festa, promogut per l'Església del Marroc, s'ha fet un recés "on line" al llarg de nou dies en el que hi han participat moltíssimes persones d'arreu del món a través de whatsApp i de Facebook. Alguns de casa nostra, assabentats de la possibilitat, també ho heu seguit. Cada matí i cada migdia hi ha hagut propostes de meditació amb la Paraula de Déu i fragments dels escrits de Charles de Foucuald; i cada vespre, un animat intercanvi a través de la xarxa. Una bona experiència de comunitat universal a través del germà universal, Charles de Foucauld. Una altra de les moltes possibilitats que ens ofereixen les xarxes socials.

I per avui ja n'hi ha prou. Què tingueu molt bon pont de la Puríssima! A fer bondat per a fer possible una celebració del Nadal mínimament festiva amb els de casa o amb els més propers. Aquí al Marroc també hem d'anar amb molta cura perquè la covid-19 s'està estenent força. Pel que fa al clima, sembla que ja s'està acabant aquesta tardor tan càlida que hem tingut; aquest dies està plovent força i les temperatures estan baixant. En els indrets més muntanyosos del Marroc ja hi ha arribat la neu. 

Bon Advent! Bona preparació del Nadal!