Una setmana amb trobades ben variades

Novament en contacte amb vosaltres des de Rabat. Després dels primers dies tan moguts d'estada al Marroc, que us vaig explicar en les dues primeres entrades, ha arribat el temps d'estar a Rabat tant en la normalitat del seu dia a dia com també en les trobades que aquí es van fent. Però abans de passar a explicar-vos-ho, vull agrair-vos els comentaris que feu o els missatges que m'envieu d'una manera o altra. Ja sigui el blog o els comentaris i missatges, mantenen viva la comunicació entre nosaltres i m'animen a seguir compartint el que vaig descobrint i vivint.

El dimecres a la tarda, dijous i divendres de la setmana passada vam tenir aquí a La Paix (la residència on visc) la trobada dels nous arribats a la diòcesi de Rabat a partir del mes de setembre passat: 6 mossèns i un germà franciscà. Tots procedents de països diferents: República D. del Congo, Kenya, Camerun, França, Itàlia, Eslovàquia i Catalunya. La majoria amb edats entre els 40 i 50 anys, menys el francès i jo. La trobada va estar animada pel Cardenal-Arquebisbe de Rabat, en Cristóbal López. Van ser uns dies molt interessants de comunicació entre nosaltres i d'explicar-nos la realitat d'aquest Arquebisbat, que abasta bona part del Marroc. Vam compartir els itineraris personals de cadascú, molt variats i, per això mateix, molt enriquidors pel grup.

El vicari general de l'Arquebisbat i rector de la Parròquia d'Oujda, una ciutat al nord del Marroc i molt propera a la frontera d'Algèria, ens va explicar la realitat concreta de la seva parròquia: totalment oberta als molts immigrants que arriben a Oujda després de traspassar, com han pogut i amb molt de perill, la frontera. Acullen a aquestes persones que s'han vist exposades a l'extorsió de les màfies i que s'han quedat sense res. I que molts d'ells acabaran sent retornats als seus països d'origen per les autoritats del Marroc. A partir del confinament del mes de març i durant aquest temps de pandèmia, de 100 a 150 persones cada dia mengen i dormen als locals parroquials i a la mateixa església. S'acull a tothom que està necessitat, la gran majoria musulmans subsaharians dels països del nord i centre d'Àfrica.

Aquesta realitat d'acolliment dels immigrants i de moltes altres persones vulnerables està molt present a l'Església del Marroc. És una Església que evangelitza a través de la seva acció, de la seva acollida, del seu sortir a l'encontre de les persones, de la seva manera de ser i de viure. Una Església que públicament no parla de Jesús i del seu evangeli (tan sols dins de les esglésies), però que el fa present amb les seves actituds i comportaments. L'Arquebisbe ens va remarcar que aquesta era una línia de fons de l'Església marroquí, fonamentada en la icona de la Visitació de la Verge Maria a la seva cosina Elisabet.

Aquí ens teniu a tot el grup.


També se'ns va explicar la situació i realitat del Marroc, la seva organització política i administrativa, la vivència de l'Islam i les seves festes. De fet, divendres va ser una festa civil: es va celebrar l'annexió del Sahara. Quan són festes civils, hi ha un dia de festa laboral. Quan la festa és religiosa, aleshores són dos dies de festa. El divendres al matí vam dedicar una bona estona a passejar pel Jardí Botànic de plantes tropicals, que està molt a prop de La Paix. Un jardí que varen començar el francesos l'any 1916, en l'època del Protectorat. En aquesta foto ens hi podeu veure:


Dissabte al matí vaig anar al centre de Rabat amb l'Edwin. És un mossèn de Kenya que estarà uns dies aquí a La Paix mentre espera poder anar a Oujda, que és on ell està destinat per a treballar a la parròquia. Ell ha estat uns anys a Saragossa i a Màlaga, per això parla perfectament el castellà. Vam fer alguna compra i alguna altra gestió. Aquí ens teniu amb la Catedral de Rabat al fons; ens vam treure la mascareta per a què se'ns veiés la cara:


El dissabte a la tarda i vespre i el diumenge fins després de dinar va haver-hi a La Paix una trobada dels responsables dels grups de Renovació Carismàtica de la diòcesi de Rabat. Vaig participar en alguna de les seves celebracions i vam fer els àpats plegats al menjador de la residència. Va ser una bona ocasió per a conèixer i establir relació de tu a tu amb aquestes persones que formen el grups i comunitats parroquials, moltes d'origen subsaharià tal com ja us he anat explicant. Moltes d'elles van ser o encara són estudiants a les universitats del Marroc. El Regne del Marroc té una potent línia de promoció i d'ajuda als països africans a través de beques que ofereix als joves estudiants universitaris. Forces d'aquest joves que són catòlics, es van integrant en les parròquies de les ciutats on estudien. Per això, a les comunitats parroquials del Marroc predominen les persones de color negre. Ho heu pogut veure a les fotografies que he posat en les entrades anteriors del blog. Aquesta mateixa dinàmica es dóna a les esglésies protestants i anglicanes. Aquí ens teniu dinant amb els de la Renovació Carismàtica:


El diumenge a la tarda vam anar a Temara, una ciutat de 300.000 habitants, contigua a Rabat. De camí, vam visitar una preciosa mesquita situada en un parc de les afores de la capital, en un barri residencial, l'Hay Riad. I tot seguit, entrant ja a Temara, ens vam trobar amb una ciutat en creixement, amb edificis en construcció i encara amb forces barraques. Un fort contrast tot plegat, a pocs quilòmetres de distància entre uns barris i uns altres. A Temara vam anar a visitar la comunitat de les Filles de la Caritat que animen un Centre Social molt apreciat a la zona. És una mostra del que abans us he comentat de l'Església al Marroc: una Església que actua estant al costat dels més necessitats. En el Centre Social hi ha una part d'hospital (vindria a ser un hospital de dia) que té, sobretot, dues seccions: la de cremats i la de psiquiatria. La de cremats atén a moltes persones, especialment nens, que es cremen a les barraques on viuen: cuinen amb llenya i foc a terra provocant moltes cremades. La de psiquiatria proporciona atenció i medicaments a persones, també preferentment nens, amb atacs d'epilèpsia i altres malalties. Les teràpies i medicaments són molt cars i l'atenció en el Centre és gratuïta. També hi ha una secció d'atenció a nens en edat d'infantil i primers anys de primària: se'ls hi fa reforç escolar i es té cura de la seva alimentació. I encara hi ha una altra secció en la que es fa classe d'alfabetització i de costura a dones. La comunitat està formada per tres monges, una d'elles és de Reus. La foto ens les presenta:


El dilluns la Georgina (la noia d'Arenys que viu a Rabat) celebrava els seu aniversari i va convidar a una colla d'amics seus a dinar. Jo vaig tenir la sort de trobar-me entre els convidats. El dinar va ser en el recinte d'una Escola de Jardineria,  que té una part que és restaurant. Vam menjar un excel·lent menú marroquí amb entrants i plat principal la Rafisa:

I molts postres variats, sucs ben bons i el pastís d'aniversari. El grup de convidats estava format per una parella marroquí-belga, i per persones d'Espanya que estan treballant a Rabat, algunes amb parella marroquí. Interessant el projecte de l'Escola de Jardineria impulsat per una Fundació espanyola amb el suport d'una Associació suïssa que es diu Drossos i altres entitats marroquines i espanyoles. L'Escola treballa amb nois i noies en situació de dificultat social, els hi proporciona qualificació oficial en el camp de la jardineria i els acompanya en la seva inserció laboral. El conjunt del projecte, l'edifici i els jardins on treballen i fan les pràctiques, fa molt de goig.


Està construït sobre un terreny recuperat a la vall del riu Bouregrec, que separa les ciutats de Rabat i Salé. Estic molt agraït a la Georgina per la festa, per les coneixences de persones i pel lloc i projecte tan interessants.

I potser ja n'hi ha prou per avui. Disculpeu si s'ha fet massa llarg. Ho podeu anar llegint per parts.

Com podeu veure, em trobo bé i de mica en mica em vaig ambientant més en aquesta ciutat. Gaudeixo de les trobades i de la novetat i enriquiment que m'ofereixen. I a veure què ens ofereix aquesta nova setmana. Us ho explicaré en la propera entrada.


Comentarios

  1. Salutacions Joan, quantes vivències noves i quin món tan diferent, no parles del covid, pero porteu mascaretes, la situació és tan complicada com aqui?. Bé m'agrada veure't content i gaudint de la experiencia. Cuida't molt i fins un altre.

    ResponderEliminar
  2. Hola Joan, m alegro q estiguis bé i et trobis amb gent tant maca...Ens agraden molt les teves vivències.. gràcies per compartir-les amb nosaltres. Una abraçada de tots

    ResponderEliminar
  3. Molt bé. Estàs en plena forma i a gaudir del nou país i dels seus veïns. Endavant.

    ResponderEliminar
  4. Joan, dius que si, pero no sembla que baixis el ritme... Et veig molt bé!
    Cuida't molt!!!
    Mj

    ResponderEliminar
  5. Fantàstic Joan, estàs en plena forma! Les experiències i vivències que vas fent deuen ser força enriquidores, conèixer gent tan diversa es ben positiu.
    Avui, dissabte rebem noticies d'una certa tensió política i militar entre el Marroc i el Front Polisario... esperem que tot torni a, la normalitat.
    Esperem amb alegria les teves notícies! Una forta abraçada des de Catalunya!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

A reveure, Rabat!

Des de Rabat a Ouarzazate, Tetouan i Tanger

Rabat i algunes de les seves moltes possibilitats