Des de Rabat a Ouarzazate, Tetouan i Tanger

 Els qui coneixeu el Marroc o mirant el Google Maps, podreu veure que aquestes ciutats estan bastant lluny les unes de les altres. Són les ciutats que hem visitat durant el cap de setmana passat, un cap de setmana llarg que va començar el dijous a la tarda i vam acabar el dilluns. Com ja vaig fer el primer cap de setmana, he estat acompanyant en Cristóbal, el Cardenal-Arquebisbe de Rabat, en les visites pastorals a les parròquies d'aquestes ciutats en ocasió de diferents esdeveniments que us aniré explicant. Aquests viatges em permeten conèixer el país, encara que no massa les ciutats, perquè són viatges llargs i sense fer estades llargues a cada lloc. Tot anirà venint.

El dijous 22 d'octubre a les 16:00 hs. vam sortir de Rabat en direcció a Marrakech. La primera etapa del nostre viatge: 325 km. i 3 hores i 35 minuts de durada. L'expedició estava formada per en Cristóbal, en Jeanfred i l'Anne, una parella de voluntaris francesos, i jo. En Jeanfred va ser el nostre xofer en tot el viatge de Rabat a Ouarzazate, tant d'anada com de tornada. Un heroi. A Marrakech vam ser acollits per la comunitat de franciscans; un d'ells, en Thadée és el rector de la parròquia. Vam sopar i de seguida a dormir perquè a les 6 de la matinada ja tornàvem a estar al cotxe en direcció a Ouarzazate. La segona etapa de 193 km., però de 3hores i 45 minuts de duració. Ouarzazate està a l'entrada del desert. Per arribar-hi cal traspassar l'Alt Atlas pel Port de Tichka de 2260 m., el port més alt del Marroc. Una carretera d'alta muntanya amb moltes corbes i amb moltes obres. Una aventura ben interessant a aquelles hores de la matinada. En arribar vam ser rebuts per les persones de la parròquia que estaven preparant la celebració: es feia el comiat de la comunitat de les Germanes Franciscanes Missioneres de Maria; fins ara havien estat les encarregades de la Parròquia Santa Teresina de l'Infant Jesús; prenien el relleu en Daniel i la Thérése, un matrimoni francès que durant dos anys es comprometien a ser els coordinadors parroquials. Molt interessant el fet en sí mateix. Ells dos són els encarregats de la Parròquia i per a les misses hi va un mossèn tots els diumenges que pot. Vam fer la missa de relleu i de donar la missió al Daniel i a la Thérése i després vam fer un dinar que va estar a l'alçada de la festa.

Com veieu, el plat principal va ser un xai fet a l'estil de com el fan aquí al Marroc per a la Festa del Xai. El pastís també va ser excel·lent i abundant.

Després de dinar vam tornar cap a Marrakech pel mateix camí, però podent contemplar el paisatge rocós i pelat de l'Atlas. Unes muntanyes imponents de colors variats segons els minerals que les formen. A Marrakech vam gaudir amb més calma de l'hospitalitat de la comunitat franciscana i de la gent de la Parròquia.

El dissabte al matí vam tornar a Rabat. A la tarda vam poder estar tranquils i reposar una mica perquè l'endemà, diumenge, tornàvem a marxar, ara cap el nord, cap a Tetouan i Tanger. El viatge a Tetouan és de 275 km. i 3 hores i 32 minuts de duració. Al llarg de tot el trajecte podem contemplar una terra molt ben cultivada, amb molts hivernacles. A mida que ens anem acostant a Tetouan també es fa evident que el nord està molt poblat. La ciutat de Tetouan és de color blanc amb tot de barris que s'enfilen per les muntanyes del Rif. A la Parròquia, que es troba al centre mateix de la ciutat, tindrà lloc la confirmació de tres persones ja grans: M. Angeles (de Bilbao), Desmond (República Centre Àfrica) i Edouard (Guinea Conakry) . I com ja veieu que va sent habitual, després dinarem a la comunitat del franciscans amb els tres que s'han confirmat i els seus padrins. Aquí teniu alguna foto de la plaça i dels tres confirmats repartint el pastís.

I a la tarda del diumenge vam marxar cap a Tanger. Allí ens vam hostatjar a la seu de l'Arquebisbat de Tanger. En aquests moments en Cristóbal també és l'Administrador Apostòlic de Tanger mentre no nomenin a un Arquebisbe Residencial. Vam sortir a fer una passejada per les places, els carrerons de la Medina, la Kasbah, el port pesquer, ... tot ben ple de gent per tot arreu que aprofitaven el bon temps. Des de Tanger es contempla l'Estret i el Penyal de Gibraltar, i Tarifa. Aquí a Tanger vaig trobar-me amb la M. Rosa Clotet, una catalana que des de fa molts anys està aquí al servei de l'Església i de les seves múltiples accions socials i pastorals. Per tot arreu vaig veient que l'Església está fent una bona acció d'acolliment i d'acompanyament dels emigrants subsaharians.

El dilluns al matí acompanyo al mercat a la M. Rosa a comprar verdures i fruita. Després m'ensenyen el Centre Cultural on es fan classes de diferents idiomes i s'ajuda als joves a preparar-se per a la selectivitat marroquí. Aquest centre està dirigit per en Monsef, un musulmà del Barça que coneix bastant bé Barcelona. Després de dinar tornem cap a Rabat.

Un bon recorregut des de dijous a la tarda fins dilluns. Ja us podeu imaginar que vaig arribar a Rabat ben cansat, però també ben content per haver recorregut una part important del país i, sobre tot, haver conegut moltes persones extraordinàries, entre elles els franciscans de les diferents fraternitats i dos religiosos xaverians que han arribat per a establir-se a la diòcesi de Tanger.

Per avui ja n'hi ha prou. Espero seguir la setmana vinent. Crec que no serà tan moguda. Ahir vaig haver de prendre'm el dia amb una certa calma, estava baldat. Avui ja torno a estar en molt bona forma. Desitjo que vosaltres també ho estigueu.

Gràcies per tots els vostres comentaris. M'arriben tots. Ja veieu que no els responc perquè no donaria a l'abast.

M'arriben les notícies de la situació tan complicada a casa nostra amb el covid-19. Aquí també n'hi ha. Però depen de les zones. A Casablanca i a alguna altra ciutat hi ha toc de queda cada nit.

A Rabat, per ara, estem més tranquils.

Bona celebració de Tots Sants i bons panellets, que d'una manera o altra segur que fareu i menjareu!