Nadal 2020 i Cap d'Any 2021

Molt bon 2021!

Ja va sent hora de què em posi a explicar-vos el què he fet durant aquests últims quinze dies que inclouen les celebracions nadalenques. Ha estat una quinzena força viatgera, començant pel cap de setmana del 19 i 20 de desembre que es va allargar també amb el dilluns 21. Aquests dies els vaig passar a Tànger i a la seva rodalia. Les primeres setmanes de la meva estada al Marroc ja hi havia anat a Tànger. En aquesta ocasió he pogut veure algunes coses més. Només arribar el dissabte a mig matí vaig poder presenciar l'examen final dels cursos de tall i confecció que organitza el Centre Cultural annex a l'Arquebisbat. Un cop superat aquest examen s'obté el diploma que habilita a posar en marxa el propi taller de costura o a ensenyar en algun centre del ram. En veure els patrons que feien les persones que s'examinaven i com prenien les mides, de seguida em va venir el record de casa meva a Torredembarra quan la meva mare feia de modista i prenia mides, feia els patrons, tallava els vestits, emprovava ... Per a poder-se examinar cal presentar un conjunt de peces de roba fetes per les alumnes. Així que van a l'examen amb una maleta plena de vestits de festa, de roba per a nens, de gelaves ... Roba molt ben feta; algunes peces són autèntiques obres d'art. Us mostro alguna fotografia de l'examen:





Aquesta segona fotografia és de l'examen de brodats amb els quals ornamenten les gelaves i altres vestits de festa. Amb els diplomes obtinguts poden accedir a llocs de treball que requereixen una formació específica.
El diumenge vaig anar a missa a la Parròquia de l'Assumpció i de Santa Joana d'Arc. És la Parròquia francesa; aquí la llengua habitual és el francès. En canvi a la Catedral de Tànger la llengua habitual és el castellà. L'església estava al màxim de la seva capacitat en aquests temps de la covid, la majoria subsaharians i uns quants europeus. El rector és en Jean Baptiste, un franciscà natural de la República Democràtica del Congo. Vaig concelebrar amb ell i amb en Rolando, un missioner xaverià natural de Mèxic. Al final de la missa hi va haver una simpàtica representació nadalenca. Aquí en teniu una mostra



A la tarda vaig anar amb en Juan Antonio, en François i en Rolando, tres missioners xaverians, a la ciutat de Fnideq (en castellà se n'hi diu Castillejos). Ells començaran una nova presència en aquesta ciutat i vam anar a veure l'estat de les obres de la casa que els hi estan arreglant. Fa poc que van arribar a Tànger, dos són de Mèxic i un del Txad; estan començant a aprendre el darija, la variant de l'àrab que es parla al Marroc i que és fonamental saber per a poder comunicar-se amb els marroquins, sobretot amb la gent més senzilla. Va ser l'oportunitat per a conèixer la costa del nord del Marroc que va des de Tànger fins a Castillejos. Vam anar bordejant la costa de l'Atlàntic i després la del Mediterrani fins a arribar al nostre destí. Vàrem poder contemplar uns paisatges preciosos de roques escarpades que van a raure al mar. En el nostre trajecte vam passar pel port de Tànger Med, un imponent port de contenidors que viatgen d'Àsia fins a Europa o a l'inrevés i que fan "escala" i es redistribueixen des d'aquí. I un altre punt interessant del trajecte va ser el trencall que porta cap a Ceuta i que està tancat des del començament de la pandèmia. A l'altra banda del mar vèiem Tarifa, l'Estret, el Penyal de Gibraltar. En arribar a Castillejos vam poder contemplar perfectament la petita península on es troba Ceuta. A través d'aquestes fotografies us en podreu fer una idea del que us explico. En aquesta primera fotografia tenim al fons el Penyal de Gibraltar i la Península, i en primer pla, la costa marroquina.





Al fons de la fotografia anterior hi podeu veure Ceuta. I en la següent, la ciutat de Castillejos


Va ser una tarda preciosa pel que vam contemplar i pel temps tan agradable que ens va fer. El dilluns al matí encara vaig estar a Tànger. Vaig anar amb en Jean Baptiste a Casa Riera per a celebrar-hi la missa amb la comunitat de Franciscanes que tenen allí una escola per a nens i nenes sord-muts i una residència per a noies.

El dimarts i el dimecres abans de Nadal vaig estar a Rabat. Vaig poder fer una visita que desitjava des que vaig arribar al Marroc: la Oulja Poterie de Salé. Un lloc on hi ha molts terrissers i també artesans d'altres matèries com són la fusta, el ferro, l'aram ... Moltes de les peces, que es veuen en moltes tendes i tendetes de tot el país, deuen estar fetes aquí. Vaig anar al taller d'un terrisser que fa unes figuretes molt característiques pintades en colors molt vius. 


La meva sorpresa va ser que estava fent la figura d'uns castellers fent un castell. Era la primera que feia; algú li havia encarregat. Més tard em va saber greu no haver-li preguntat de quin color els pintaria i així veure de quina colla castellera es tractava. De seguida, el meu pensament va anar cap a tots vosaltres, els meus amics i amigues castellers





I aquesta última fotografia d'una altra casa de ceràmica molt més refinada. Aquest recinte es troba a l'entrada del terme municipal de la ciutat de Salé, un cop es traspassa el riu Bouregreg i deixes la ciutat de Rabat. De fet, sembla que es tracti d'una sola ciutat, però en són dues a banda i banda del riu.

El dijous havent dinat (això vol dir a les 14:00) vam començar el viatge que ens porteria a celebrar Nadal en diverses parròquies de ciutats allunyades de Rabat. Com sempre, jo hi anava acompanyant al Cristóbal. La primera fita era Marrakeix on vam arribar al voltant de les 17:30. A les 18:00 vam celebrar la missa de la "nit" de Nadal. No la podíem fer més tard perquè a les 21:00 tothom ha d'estar a casa perquè a aquesta hora comença el toc de queda. El dia 23 van començar les mesures especials que duraran, en principi, tres setmanes. Inclouen el toc de queda de les 21:00 a les 6:00, la prohibició de fer festes i trobades, tot està tancat a partir de les 20:00 ... Els marroquins celebren amb molta festa el canvi d'any i aquestes mesures són per a prevenir la possible propagació de la covid. Han suspès també els actes de culte dels divendres a les mesquites, però permeten a les esglésies cristianes fer les celebracions de Nadal mentre es respectin les distàncies i tothom vagi amb la mascareta. La policia de paisà comprova que s'observen aquestes mesures a les esglésies. 

A Marrakeix, l'església estava al màxim del seu aforament possible seguint aquestes indicacions: això vol dir unes 200 persones. Altres anys s'hi reunien unes 500 persones per aquesta celebració. Aquesta tarda del 24 ja havien celebrat una missa de Nadal a les 16:00. A la missa de les 18:00 hi havia molts subsaharians, però també molts europeus; crec que és la vegada que he vist més europeus en una missa d'ençà que estic al Marroc. És explicable perquè a Marrakeix hi ha molts europeus que hi treballen. Altres anys per Nadal o en altres èpoques també hi ha molts europeus a causa del turisme, però ara no hi ha cap turista, els hotels estan pràcticament tancats. Tornant a la celebració, us he de dir que va ser una celebració molt viscuda, vibrant, solemne, com correspon a la missa de Nadal. La coral hi va donar el to festiu nadalenc. La gent anava molt ben vestida, tot feia molt de goig. Un cop ens vam acomiadar de tothom desitjant-nos Joyeux Noël, vam sopar amb els tres franciscans de la comunitat. Com és habitual en ells, ens van donar una excel·lent acollida i un bon sopar de Nadal.

A les 7 del matí del dia Nadal sortíem de Marrakeix cap a Agadir, que està en la costa de l'Atlàntic a 600 quilòmetres al sud de Rabat. Vam arribar una mica abans de les 10:00 del matí, a punt per a celebrar la missa del dia de Nadal amb la comunitat parroquial. Ja estava tot a punt. Novament, una missa molt viscuda, molt solemne amb la joia de la gent de la parròquia de què aquest any celebraven Nadal amb el Cardenal i cinc mossens més. Un esdeveniment. El rector és un mossèn holandès, el Pare Gilbert, que té vuitanta-tres anys. Ja té a punt el relleu que és el Pare Slavomir de Polònia. Les característiques de la gent que va participar a la missa és molt semblant a les de la gent de Marrakeix, però en aquesta ocasió hi havia 100 persones, que eren les que cabien al temple.



Després de la missa les salutacions i desitjos de  Joyeux Noël i a dinar, començant per un bon aperitiu al pati de la rectoria i seguint asseguts a taula pel segon plat i els postres de Nadal entre els quals també hi havia torró català. Feia un temps boníssim, una temperatura molt suau; és fàcil d'imaginar si teniu en compte que Agadir es troba a l'altura de les Illes Canàries. Una foto de la taula de Nadal amb els comensals de sis nacionalitats diferents:



Veieu a la fotografia també a Latifa, la senyora marroquina que té cura dels mossens d'Agadir. Després d'una estona de repòs, en Cristòbal i jo ens en vam anar a veure una mica la ciutat. Primer vam anar al ksar o castell que hi ha dalt d'un turó des d'on s'albira tot el port i la badia d'Agadir amb la seva formidable platja. Agadir és una important ciutat turística, ara sense cap turista estranger.


Vam prosseguir la nostra visita pel port esportiu i després pel passeig marítim. Tant en un lloc com en un altre hi havia força gent, ja sigui passejant com a les terrasses dels bars.
L'endemà vam anar a la ciutat de Taroudannt, a uns 60 quilòmetres d'Agadir cap a l'interior, on també hi ha una parròquia amb un mossèn. La ciutat antiga està rodejada per una muralla que té 7,5 quilòmetres de longitud i que data del segle XVIII. El recinte parroquial està al bell mig de la Medina; consta d'una bonica construcció i d'un jardí-hort amb llimoners, tarongers i altres arbres més tropicals. A les 15:00 hs estàvem a 27º.








Aquí teniu l'església d'aquesta parròquia; tot molt senzill i amb molt de sentit i de gust, reflex de la finor espiritual del P. Marc, el rector, que pertany a Jesús Caritas, el moviment de mossens seguidors de l'espiritualitat de Charles de Foucauld.

Tornant a Agadir, vam celebrar la missa de la Sagrada Família a la Parròquia. I el diumenge vam seguir celebrant la festa de la Sagrada Família a Essaouira i a Safi, tot fent camí de retorn a Rabat. En tot aquest trajecte vam anar seguint la costa atlàntica del Marroc.; una meravella de penya-segats al llarg de molts quilòmetres. Tota aquesta zona del sud-oest és una terra semiàrida plena d'arbres d'argània. Es tracta d'un arbre originari d'aquesta zona que produeix un oli molt bo per a la gastronomia i per a la hidratació de la pell. L'oli s'obté premsant els pinyols del seu fruit.

Arribats a Essaouira, vam anar directament a l'església i allí vam celebrar la missa i després vam dinar amb el rector. No va ser possible visitar res de la preciosa ciutat i dels seus monuments històrics, queda pendent per a una propera visita. Però a l'església vàrem contemplar mostres de la meravellosa artesania en alguns mobles de fusta molt ben treballada i en alguns quadres d'artistes locals.


A les 16:00 ja estàvem a Safi començant una altra missa amb la petita comunitat que allí s'aplega, contents de poder celebrar Nadal i la Festa de la Sagrada Família amb el Cardenal. Totes aquestes parròquies agraeixen moltíssim aquestes visites que els ajuden a sentir-se part d'una comunitat molt més ampla: la diòcesi i l'Església del Marroc. Després de la missa vam compartir el berenar i la fraternitat.



Arribàvem a Notre Dame de La Paix a Rabat pocs minuts abans que comencés el toc de queda, contents d'aquesta celebració de Nadal ben variada i ben viscuda amb gent força diversa amb qui compartim la joia de creure i de seguir a Jesús.

Aquests dies de final d'any a Rabat també han estat ben aprofitats acompanyant al Cristóbal en algunes visites com per exemple la que vàrem fer el dimarts a l'Església Ortodoxa Russa de Rabat i el dimecres a l'Escola dels Salesians a Kenitra.

Vaig passar l'últim dia de l'any 2020 escrivint aquesta nova entrada al blog fins que, al vespre, vaig anar a celebrar la missa de fi d'any (començant a celebrar ja la Solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu) a l'església dels franciscans. Vam sopar a casa seva i ben aviat cap a la residència perquè ja començava el toc de queda. Ningú pels carrers: ni persones ni cotxes. Vaig seguir les campanades i els focs que van donar per TV3. Avui he concelebrat a la missa de la Catedral en aquesta diada de Cap d'Any i Jornada Mundial de la Pau.

Què tinguem tots un bon any 2021 en què recuperem la salut, la serenitat, la confiança, la proximitat, i en què puguem refer els elements necessaris per a viure i crear-ne de nous a partir d'allò què hem après en aquest temps de pandèmia! Què sigui així per a tothom i molt especialment pels qui n'estan més necessitats!




Comentarios

  1. Quin Nadal més intens ,oi? Mossèn.
    M'agrada llegir les seves cròniques pq mentalment faig el viatge amb vostè.
    Per el que explica varen fer la Serralada del Rif recordo quan vàrem anar a Argelia que tb la vàrem fer i aleshores eran 400 Quilòmetres de revolls

    ResponderEliminar
  2. Un plaer llegir les vostres croniques des de Creixell. Seguim aprenent de vostè i creixent junts. Feliç Any 2021!!

    ResponderEliminar
  3. Bon dia i feliç any nou...El trobem molt en falta a Creixell però ens alegrem dels ànims i la plena integració en aquest nou país, sempre difícils al començament. Aprofitem aquesta ocasió per desitjar-li molta sort i salut.

    ResponderEliminar
  4. Bon Any Nou, Mossèn Joan. És molt bon cronista! Una abraçada des de Creixell. El trobem a faltar.

    ResponderEliminar
  5. Joan arribem a misses cantades per desitjar-te un bon any, ... de fet tan sols caldria que fora una mica millor en quant a l'esperança de superar aquesta xacra que tant de mal està fent. És tot un plaer llegir les teves introduccions, a banda de l'interés que ens mou per saber el camí que vas fent, ens permets gaudir d'una redacció molt ben expresada, ordenada en el temps i amb detalls que fan especial cada nova experiència. Per cert, ens preguntem si també estàs aprenent àrab... Molt curiós el terrisser fent castells! I com bé deies, hem fet un Nadal amb més sentit i sentiment, si bé, sense poder evitar trobar a faltar les festes en família, s'ha respirat alguns moments de tristor. Una gran abraçada Inès, Ingrid i Pili.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Els primers dies al Marroc

Ambientant-me a Rabat

Una setmana amb trobades ben variades